No hi ha productes a la cistella.
fira tomàquet, pep salsetes, Xavier Bassa i Valls
Fira del Tomàquet
El passat mes de setembre he pogut participar a Santa Eulàlia de Ronçana, a la 1era fira del tomàquet del Vallès, exclusivament de varietats antigues de tomàquets, una iniciativa per a recuperar-les, ja que s’han vist arraconades per les varietats hibrides, més productives i no tant sensibles a les malalties, per tant més rentables. Aquestes varietats de producció industrial, han escombrat del mercat moltes, moltissimes varietats (de fet això ha passat a tota l’horta catalana fent que als mercats es perdi la diversitat i es massifiqui la producció en pocs productes).
Durant la fira es van fer diferents tasts, on es podien comparar organolèpticament cinc o sis varietats de tomàquets, plantades a l’hort de l’Espelt, en record del pagès que conreava aquest hort i que va morir recentment.
En els diferents tasts, els tomàquets que sembla que van agradar més van ser l’anomenat Rosa ple, pometa de Bigues i cor de bou, però tots els que es van tastar eren interessants.
En Pep Salsetes, és un dels impulsors del projecte, en el que ha dedicat anys a la recerca d’aquestes llavors que algunes velles cases de pagès encara cultiven per a consum propi. Així, s’han pogut salvar de desaparèixer. És una fira pensada per divulgar aquestes varietats, i fer que hi hagi una demanda per part del consumidor. En un taller de llavors, la ponent deia: “ aquells de vosaltres que teniu un petit hort, teniu la mateixa feina a plantar una varietat industrial que una varietat recuperada, per tant, salveu aquestes varietats”. Tenia tota la raó. Si en el moment de comprar les plantes per fer el nostre hortet (podeu trobar llavors a les refardes), tenim l’opció d’escollir una varietat antiga, estarem salvant de l’extinció aquestes varietats, i podrem gaudir del tomàquet que menjaven els nostres avis. Iniciatives com aquesta, fan il·lusió i valen la pena.
Una fira on també he pogut conèixer a una colla de joves tofonaires, que han engegat l’iniciativa de recuperar camps abandonats d’avellaners, netejant-los, fent la collita de l’avellana, i sobretot buscant tòfones i juntament amb l’Irta, volen aconseguir cultivar la tòfona autòctona del Vallès, inoculant el fong a les arrels del avellaners.
Però això és un altre tema, que en parlaré més endavant.
Durant la fira es van fer diferents tasts, on es podien comparar organolèpticament cinc o sis varietats de tomàquets, plantades a l’hort de l’Espelt, en record del pagès que conreava aquest hort i que va morir recentment.
En els diferents tasts, els tomàquets que sembla que van agradar més van ser l’anomenat Rosa ple, pometa de Bigues i cor de bou, però tots els que es van tastar eren interessants.
En Pep Salsetes, és un dels impulsors del projecte, en el que ha dedicat anys a la recerca d’aquestes llavors que algunes velles cases de pagès encara cultiven per a consum propi. Així, s’han pogut salvar de desaparèixer. És una fira pensada per divulgar aquestes varietats, i fer que hi hagi una demanda per part del consumidor. En un taller de llavors, la ponent deia: “ aquells de vosaltres que teniu un petit hort, teniu la mateixa feina a plantar una varietat industrial que una varietat recuperada, per tant, salveu aquestes varietats”. Tenia tota la raó. Si en el moment de comprar les plantes per fer el nostre hortet (podeu trobar llavors a les refardes), tenim l’opció d’escollir una varietat antiga, estarem salvant de l’extinció aquestes varietats, i podrem gaudir del tomàquet que menjaven els nostres avis. Iniciatives com aquesta, fan il·lusió i valen la pena.
Una fira on també he pogut conèixer a una colla de joves tofonaires, que han engegat l’iniciativa de recuperar camps abandonats d’avellaners, netejant-los, fent la collita de l’avellana, i sobretot buscant tòfones i juntament amb l’Irta, volen aconseguir cultivar la tòfona autòctona del Vallès, inoculant el fong a les arrels del avellaners.
Però això és un altre tema, que en parlaré més endavant.
