Aroma de Nike

Em preguntaven en una entrevista, que digués una olor. Vaig pensar immediatament en l’olor que feia la pell de la meva segona novieta, fa un munt d’anys. Feia una olor que encara avui, em posa la pell de gallina i un somriure tonto als llavis: simplement feia olor del seu gel de bany, Sanex, i aquesta aroma anirà associat indefectiblement per sempre a la seva persona. Fantàstic.
I el següent aroma que em va venir, era un aroma anterior encara, de quan jo tenia 12-14 anys, preadolescent. Amb els meus cosins anàvem de tant en tant a Andorra (El país dels Pirineus), de compres, i nosaltres sols hi anàvem per una cosa: Per comprar-nos vambes. I en aquella època, eren unes Nike. També podien ser unes New Balance,  Karhu, Saucony…. però sempre compràvem unes Nike.
I arribava a casa i les guardava a la seva capsa original, a sota del llit. I recordo que obria la capsa, les mirava i les olorava: i feien  olor de Nike noves, és clar. Una Barreja de tela, pell, goma i cartó, però sobretot olor de nou, de noves, que les tenia jo, i que eren meves.
Llegia en un estudi, que la informació que el nostre cervell va emmagatzemant a través dels nostres sentits: vista, oïda, tacte, gust, aquesta informació necessita una sèrie de passos per a ser codificada i emmagatzemada, per a poder ser recuperada quan ens faci falta. Deia l’estudi, que la informació emmagatzemada a través de l’olfacte, és la que menys passos necessita per a ser codificada i guardada.
Per això, en percebre un aroma, que feia molts anys que no sentíem, immediatament, l’associem al seu record, encara que sigui de fa molts, molts anys. I sempre formarà part, de la nostra memòria olfactiva. Com les meves Nike. I aquest aroma l’he pogut recuperar aquest cap de setmana, quan m’he pogut comprar unes Nike vintage; que guardo sota el llit, i puc olorar, quan vull.
aroma+nike
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content