Llaunes de conserva caducades

Fa anys que una de les meves obsessions són les llaunes velles de conserva. Són llaunes, caducades de fa anys, de conserva de sardines, cloïsses, tonyina, bonítol, etc. Avui, remenant per casa, ha aparegut damunt d’una prestatgeria del rebost, una llauna sense capsa, ni marca, ni dades que pugui interpretar. Com que no estava bufada, sinònim de què la llauna estaria contaminada pel bacteri clostridium botulinum ( productor de la botulina, considerada la substància més tòxica coneguda, i per tant mortal) l’he obert pensant que era una llauna de musclos. La sorpresa ha estat, que era una llauna de sardines, que fent memòria, era de l’any 2000 o 2002.
 
llauna+caducada

tast+llauna+caducada

Tast

L’aspecte de les sardines era impecable, llisa, conservant la seva forma, sense desfer-se, ni trencar-se. Desprenien encara un aroma marí, iode, de l’aire  que surt de les roques d’un trencaones, fresc i net.
En boca, la sardina, ferma, però melosa en boca, textura molt agradable, i  saborosa. El suc de la llauna, dens, i potent i aromàtic, de llarga persistència en boca. Una llauna, segurament d’una marca modesta, però que ha estat una molt agradable sorpresa gastronòmica.  
 
Espanya és el primer país de la Unió Europea i el tercer del món en producció de conserves de peix i marisc (60% de la producció comunitària, 12% de la mundial), el que fa que aquest sector sigui un els referents econòmics del nostre país. Marques com Ramon Peña, Paco Lafuente, Ortiz, La Barbateña, Nardín, Don Bocarte, Entreislas, Els Peperetes, Real Conservera Española … són sinònim d’alta qualitat i es venen a les botigues gurmet de tot el món.
Està demostrat que els peixos blaus (tonyines, bonítol, sardines, verats) milloren amb el temps sempre i quan es conservin en oli d’oliva. Una llauna de sardines o de ventresca de tonyina amb cinc o sis anys de maduració, aquesta està molt millor. El “caldet” d’una cloïssa acabada d’enllaunar és simplement aigua salada. Amb els mesos, el seu sabor es concentra. Una cosa semblant passa també amb les cloïsses i les navalles. A mesura que passen els anys, la cloïssa es va confitant a la llauna i com més temps passa millor. A la navalla li passa el mateix. No obstant això, hi ha productes com el musclo que no millora, i l’escopinya s’ha de consumir en els dotze mesos següents al seu enllaunat.
Sobre aquest tema, hi ha un gran llibre que van editar el 2004 el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i Anfaco, l’associació de fabricants de conserves de peix, amb el títol “Les conserves de peix i marisc en la gastronomia del segle XXI “.
Llibre molt recomanable, i amb interessants receptes de cuiners il·lustres.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content