La visita del viatjant

el+viatjant
Recordo quan jo era menut, que la meva àvia materna tenia una petita merceria poble. Petita, però plena a vessar de coses: Colònies, camises, mocadors, pijames, botons, fils, jerseis, camises, joguets… i nosaltres corríem per la botiga.
Hi havia, però un dia, un moment, en el que durant una estona, els infants de la casa, havíem d’estar en silenci, quiets; sense molestar, perquè es rebia la vista d’una persona important, ben vestida… era el viatjant: i en aquell moment la meva àvia dedicava tota la seva atenció a aquell personatge, i se l’escoltava amb silenci; el viatjant era una persona que venia de lluny, que venia expressament al nostre poble, a oferir els seus productes, i nosaltres amb la boca oberta, l’observàvem.
D’això, fa molts anys. I avui en dia, ja no n’hi ha viatjants, no, ara en diuen comercials, o, agents comercials. Durant la meva vida laboral dins del sector del vi, he estat als dos costats del taulell: d’una banda, comprant als comercials, i de l’altre fent de comercial jo mateix.
He tingut l’oportunitat de viatjar per la península, intentant vendre vi, i m’he trobat en situacions, que lluny de ser normals, eren habituals.
Situacions aquestes, en botigues de vins i en restaurants, que eren els llocs que jo visitava.
Al comercial ja no se’l tracta com quan jo era petit: Ara Segons sembla, és una persona, que molesta, que ve a fotre’t la cartera, i al que la gent tracta sovint, amb menyspreu. I que molt sovint, s’abusa d’ell. Se n’abusa demanant-li descomptes impossibles, regals exagerats, o obligant-lo a dinar l’establiment (si no, no li compren res), atracant-lo amb el compte.
I m’he trobat llocs, on els hi he venut una ampolla a 10 €, i si hi vaig a menjar, me’n cobren 30 € per ella, i es queden tan amples. O inflen el compte amb recomanacions fora de carta, ja que, com que paga el celler, se n’aprofiten.
O anar a dinar a un restaurant, el propietari seure a dinar amb el comercial, i a l’hora de pagar, cobrar-li dos dinars, el de l’amo i el del comercial. Realment insultant.
Sembla com si els restauradors volen eixugar la seva crisi, fent-ho pagar als viatjants que els volen vendre vi. Aquests mateixos restauradors, a mitjan dècada passada, cada any es podien canviar el Mercedes. Ara no, i sembla, que vulguin fer pagar les culpes als seus proveïdors.          
Segurament la meva visió comercial és errònia i equivocada, però quan jo he estat responsable d’algun establiment, i venia un comercial a dinar, primer de tot, jo estava content que entre tots els establiments del mercat, hagués escollit el meu per a venir a menjar, i a més, l’ampolla de vi que consumia, jo no li cobrava: li’n demanava que me’n fes reposició a la comanda següent. A mi no se m’acudia de cobrar un vi, a preu de restaurant, a la persona que me l’havia venut.
Però això que jo sempre he fet per considerar-ho coherent, pràcticament no ho fa ningú.
Crec recordar, que quan jo era comprador, sempre vaig tractar bé als viatjants. I si hi va haver algú, al qual no el vaig atendre com corresponia, li demano avergonyit, les meves sinceres disculpes.     
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content