Tast tècnic a Bodegas Torres

 
tast+t%C3%A8cnic+torres
Aquest any, la casa Torres està fent una ronda de contactes amb professionals del món del vi, i em va oferir la possibilitat de tastar els seus vins de finca, juntament amb el seu director tècnic, en Josep Sabarich.
Josep Sabarich és un enòleg vinculat a la casa Torres des de 1999, i l’any 2010 va assumir-ne la direcció tècnica. Enòleg de perfil jove, àmpliament format en diferents cellers del món, amb una visió de mercat, però sensible i amb inquietuds en terrers, en vinyers i varietats singulars, de difícil manejar, de costosa vinificació, d’on en resulten uns vins minoritaris, per a un públic reduït, per a un consumidor format, que va una mica més enllà a l’hora d’obrir una ampolla.   
La casa Torres és un segell indiscutible del panorama vinícola nacional, amb presència a més de 140 països, amb cellers al Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Ribera del Duero, La Rioja, a Califòrnia, Xile, i la Xina, i una facturació que supera els 230 milions d’euros.
El tast el vàrem fer a les instal·lacions del celler Torres, als afores de Vilafranca del Penedès.
Comencem amb el vi Fransola, un vi monovarietal fet amb Sauvignon Blanc. Antigament, aquest vi estava copejat amb una petita part de Parellada, però ja fa anys que es va desestimar aquest cupatge perquè van veure que no aportava res d’especial al conjunt. Ara, doncs, és un 100% Sauvignon Blanc.
Es fa una maceració prefermentativa amb les pells, a baixa temperatura, per millorar l’extracció d’aromes. Fa la fermentació en tines d’acer inoxidable i un 40% del vi, l’acaba en botes de roure Francès i Americà, nou i usat.
Acabada la fermentació, es fa una lleugera criança, amb mares, però en comptes de fer battonage introduint un bastó pel forat del tap de la bota, és fan rodolar les botes, per aconseguir una interacció més eficaç amb les mares. El treball de mares, dota al vi d’un perfil més untuós, per la seva aportació de manoproteines, però s’ha de tenir en compte que les mares també actuen com a una esponja, menjant-se part aromàtica del vi, i també del color. Per tant, s’ha de fet tot en la seva justa mesura.  La producció del Fransola, sol ser d’unes 60.000 ampolles.
Tastem un Fransola 2011, provinent d’una anyada calorosa, però amb més aigua que la del 2012. Trobem un vi amb un toc de fusta molt subtil, molt integrada en el conjunt, records cítrics, flor blanca, amb una boca que li aniria bé una mica més de volum. Un vi  femení, aromàtic i fragant.
El Fransola 2012 ve d’un any extremadament sec; sols va ploure en la brotació, però en tot l’any sols van ploure 138 litres. Anys amb molt estrés hídric, a nivell aromàtic, la fruita que trobem en nas, sembla més càlida, i els vins corren més a l’ampolla, van més ràpid, per això els hi va bé una mica de fusta, que ajuda a frenar l’oxidació, donant més corpulència al vi. Si no el vi perdria estructura amb més promptitud.
Presenta un nas amb una fruita que sembla més madura, on es marca la presència dels torrats de la fusta, amb una boca tendra, encara per arrodonir, que li cal més temps d’ampolla per aconseguir una major finor en el conjunt. Nogensmenys, malgrat ser una anyada extrema, s’ha aconseguit un bon.
Milmanda
La vinya del Milmanda la trobem localitzada a Vimbodí, a prop del Monestir de Poblet, la DO Conca de Barberà. És una finca de 17 ha de Chardonnay, amb un rendiment d’uns 4000-4500kg/Ha. L’elaboració és simple.es premsa amb el raïm sencer, collit a mà, sense derrapar, a una pressió molt suau, i inicia la fermentació en tines d’inoxidable i després passa a botes, de roure francès noves, i després usades, per fer una mica de criança. Milmanda és un vi monovarietal de Chardonnay.   Té una producció d’unes 40000 ampolles.
Tastem el Milmanda 2008, un vi molt viu encara, fresc, de nas complex, (mels, oliva verda) un vi que ha tingut una molt bona evolució, amb una boca untuosa, de bona acidesa i cos. El millor del tast.
El Milmanda 2009 va ser una ampolla que es va mostrar massa evolucionada, cansada, que haurem de tastar en una altra ocasió, perquè sovint, hi ha ampolles, que es desvien del camí que ha seguit la resta de l’anyada. 
El Milmanda 2011 es va mostrar reduït en un principi, aromes de fòsfor, de tancat, però que es va anar obrint deixant veure una evolució molt prometedora, ja que ara és un vi encara per fer.    
Evolucionen millor els Chardonnays amb més acidesa, que es mostren més discrets al principi, però amb una criança a l’ampolla, després augmenten la seva intensitat aromàtica.
Passem a tastar els vins negres de les finques de la casa.
Mas Borràs 
Aquest vi creix en una vinya de la zona del Penedès Superior (Santa Maria de Miralles), a uns 520 metres d’altitud, vinyes en coster, molt a prop de la vinya de Fransola, a la Llacuna. La varietat utilitzada és la  Pinot Noir. De fet, a la península, tenim molt pocs vins de Pinot Noir, i per tant, pocs referents, tots ells, estrangers. La producció de Mas Borràs és d’unes 20.000 ampolles.
El vi tastat va ser un 2011, un vi d’aroma perfumat, fruita vermella, pirazines, pebre negre, molt fi. En boca, lleuger, sense estridències, però amb nervi. Un vi elegant, de marcat caràcter de Pinot Noir.
Mas la Plana
Mas la plana és un dels mítics vins de Torres. Mas la Plana va néixer el 1970, a partir de la primera collita de Cabernet Sauvignon, varietat cultivada el 1966 a la Finca de Mas la Plana, ubicada a Pacs del Penedès.
La vinya te 29 Ha.  La seva producció és molt variable en funció de l’anyada,  i varia entre 60.000 i 110.000 ampolles. Generalment, són vins molt agraïts amb els llargs reposos en ampolla, trobant anyades velles memorables.
Mas la Plana 2008
L’anyada 2008 va ser molt difícil i complicada per als Cabernets Sauvignon, una anyada amb poca aigua, i amb vinya estressada.
Un nas intens, notes de cacau, xocolata, tinta xina, fruita negra madura, torrefactes, i en boca, potent, carnós, concentrat i encara per polir, per obrir passats uns anys.
Per tal com pintava l’anyada, estan molt satisfets amb el gran resultat obtingut.
Mas la Plana 2009
Més elegant, fi i fresc, notes balsàmiques, cuirs, delicat, sembla que provingui d’una zona més freda, i es mostra reductor. És un vi que trigarà a obrir-se, i que s’ha de deixar que corri a l’ampolla.
Te més cos, més pes i més taní, però amb un taní encara no reactiu, cru.
Sembla que serà anyada memorable amb el temps, i es preveu que l’anyada 2001 i 2009 seran les millors de la dècada.
Reserva Real
La vinya d’on surt aquest vi està situada a una zona alta a Sant Quintí de Mediona, en una finca (Agulladolç) on el seu sol és de sauló angulós de pissarra, a diferència de la resta de sols de les vinyes veïnes, que són de llims i calcaris. D’aquesta petita finca en surten unes  1.200-2.000 ampolles depèn de l’anyada.
Tastem el Reserva Real 2009, les varietats que configuren aquest vi, són Cabernet Sauvignon, Merlot i Cabernet Franc (típic blend bordelès). Verema manual i gairebé una selecció grà a grà, fermentat a temperatura més baixa del que seria habitual.
Mostra una finor, amb estructura però fina, de fruita de zona fresca, nas molt interessant i llarg.
Grans Muralles
El 1996 va ser la primera anyada, prové d’una vinya de terrenys fèrtils, amb molta profunditat però molt ben drenats. Vinyes plantades amb Garnatxa, Samsó, Monastrell, Cinsault, Garró. De mica en mica però, es van afegint al cupatge varietats antigues recuperades.
Tastem les Grans Muralles 2009, fet amb garnatxa negra, Samsó, monestrell, garró, i una varietat recuperada. Un vi amb un nas atractiu, amb una fruita negra marcada, llaminer, de certa calidesa, i amb una boca sedosa, amable, molt agradable.
El Grans Muralles 2010, es va mostrar amb una fruita més madura, prunes en licor, mora d’esbarzer, fruita compotada, amb una boca captivadora i accessible, amb una molt bona longitud.
  
Fruit d’una iniciativa dels anys 80, la família Torres, va posar anuncis en premsa local, buscant varietats de vinya velles, perdudes, abandonades, etc.. Van rebre moltes trucades, de vells pagesos, amb vinyes remotes abandonades, i durant tots aquest any han anat fent proves, i ara en comencen a recollir els seus fruits.
Vaig tenir l’oportunitat d’acabar el tast amb una d’aquestes varietats ancestrals que han pogut recuperar, vinificada de dues maneres diferents. Em van demanar que no publiqués el nom de la varietat, no sembla, però, que els hi hagin fet gaire cas http://vi-franc.blogspot.com.es/2013/01/grans-muralles-2009-es-reforca-amb-una.html
La varietat era de l’anyada 2012, amb una vinificació tradicional, resultant un vi molt llaminer, untuós, de sensació fregant al sucre, de fruita molt neta i marcada. Resulta interessant, però li manca treballar un costat més nerviós.
La següent mostra, de la mateixa varietat i anyada, però amb diferent vinificació, s’havia vinificat amb rapa. El resultat era un vi més fresc, amb uns aromes més volàtils, i amb una major sensació de frescor en boca. La veritat, una varietat força interessant.
 
I aquí vàrem acabar el tast. És una gran experiència poder tastar vins amb la persona que els ha fet, entendre com els fa, i el que ell vol transmetre amb cada vi.
I un veritable honor que Torres ho hagi volgut compartir amb mi.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content