No hi ha productes a la cistella.
Josep Sabarich, Tast tècnic Torres, Xavier Bassa i Valls
Tast tècnic a Bodegas Torres
Aquest any, la casa Torres esta fent una ronda de contactes amb professionals del món del vi, i em va oferir la possibilitat de tastar els seus vins de finca, juntament amb el seu director tècnic, en Josep Sabarich.
Josep Sabarich és un enòleg vinculat a la casa Torres des de 1999, i a l’any 2010 va assumir-ne la direcció tècnica. Enòleg de perfil jove, àmpliament format en diferents cellers del món, amb una visió de mercat, però sensible i amb inquietuds en terrers, en vinyers i varietats singulars, de difícil manejar, de costosa vinificació, d’on en resulten uns vins minoritaris, per a un públic reduït, per a un consumidor format, que va una mica més enllà a l’hora d’obrir una ampolla.
La casa Torres és un segell indiscutible del panorama vinícola nacional, amb presència a més de 140 països, amb cellers al Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Ribera del Duero, La Rioja, a Califòrnia, Xile, i la Xina, i una facturació que supera els 230 milions d’euros.
El tast el varem fer a les instal·lacions del celler Torres, a les afores de Vilafranca del Penedès.
Comencem amb el vi Fransola, un vi monovarietal fet amb Sauvignon Blanc. Antigament aquest vi estava copejat amb una petita part de Parellada, però ja fa anys que es va desestimar aquest cupatge perquè van veure que no aportava res d’especial al conjunt. Ara doncs, és un 100% Sauvignon Blanc.
Es fa una maceració prefermentativa amb les pells, a baixa temperatura, per millorar l’extracció d’aromes. Fa la fermentació en tines d’acer inoxidable i un 40% del vi, l’acaba en botes de roure Francès i Americà, nou i usat.
Acabada la fermentació, es fa una lleugera criança, amb mares, però en comptes de fer battonage introduint un bastó pel forat del tap de la bota, és fan rodolar les botes, per aconseguir una interacció més eficaç amb les mares. El treball de mares, dota al vi d’un perfil més untuós, per la seva aportació de manoproteines, però s’ha de tenir en compte que les mares també actuen com a una esponja, menjant-se part aromàtica del vi, i també del color. Per tant, s’ha de fet tot en la seva justa mesura. La producció del Fransola, sol ser d’unes 60.000 ampolles.
Tastem un Fransola 2011, provinent d’una anyada calorosa, però amb més aigua que la del 2012. Trobem un vi amb un toc de fusta molt subtil, molt integrada en el conjunt, records cítrics, flor blanca, amb una boca que li aniria bé una mica més de volum. Un vi femení, aromàtic i fragant.
El Fransola 2012 ve d’un any extremadament sec; sols va ploure en la brotació, però en tot l’any sols van ploure 138 litres. Anys amb molt estrés hídric, a nivell aromàtic, la fruita que trobem en nas, sembla més càlida, i els vins corren més a l’ampolla, van més ràpid, per això els hi va bé una mica de fusta, que ajuda a frenar la oxidació, donant més corpulència al vi. Si no el vi perdria estructura amb més promptitud.
Presenta un nas amb una fruita que sembla més madura, on es marca la presència dels torrats de la fusta, amb una boca tendre, encara per arrodonir, que li cal més temps d’ampolla per aconseguir una major finor en el conjunt. Nogensmenys, malgrat ser una anyada extrema, s’ha aconseguit un bon.
Milmanda
La vinya del Milmanda la trobem localitzada a Vimbodí, a prop del Monestir de Poblet, la DO Conca de Barberà. És una finca de 17 ha de Chardonnay, amb un rendiment d’uns 4000-4500kg/Ha. La elaboració és simple,es premsa amb el raïm sencer, collit a mà, sense derrapar, a una pressió molt suau, i inicia la fermentació en tines d’inoxidable i després passa a botes, de roure francès noves, i desprès usades, per fer una mica de criança. Milmanda és un vi monovarietal de Chardonnay. Te una producció d’unes 40000 ampolles.
Tastem el Milmanda 2008, un vi molt viu encara, fresc, de nas complex, (mels, oliva verda) un vi que ha tingut una molt bona evolució, amb una boca untuosa, de bona acidesa i cos. El millor del tast.
El Milmanda 2009 va ser una ampolla que es va mostrar massa evolucionada, cansada, que haurem de tastar en una altre ocasió, doncs sovint, hi ha ampolles, que es desvien del camí que ha seguit la resta de l’anyada.
El Milmanda 2011 es va mostrar reduït en un principi, aromes de fòsfor, de tancat, però que es va anar obrint deixant veure una evolució molt prometedora, doncs ara és un vi encara per fer.
Evolucionen millor els Chardonnay amb més acidesa, que es mostren més discrets al principi, però amb una criança a l’ampolla, després augmenten la seva intensitat aromàtica.
Passem a tastar els vins negres de les finques de la casa.
Mas Borràs
Aquest vi creix en una vinya de la zona del Penedès Superior (Santa Maria de Miralles), a uns 520 metres d’altitud, vinyes en coster, molt a prop de la vinya de Fransola, a la Llacuna. La varietat utilitzada és la Pinot Noir. De fet, a la península, tenim molt pocs vins de Pinot Noir, i per tant, pocs referents, tots ells, estrangers. La producció de Mas Borràs és d’unes 20.000 ampolles.
El vi tastat va ser un 2011, un vi de aroma perfumat, fruita vermella, pirazines, pebre negre, molt fi. En boca, lleuger, sense estridències, però amb nervi. Un vi elegant, de marcat caràcter de Pinot Noir.
Mas la Plana
Mas la plana és un dels mítics vins de Torres. Mas la Plana va néixer al 1970, a partir de la primera collita de Cabernet Sauvignon, varietat cultivada al 1966 a la Finca de Mas la Plana, ubicada a Pacs del Penedès.
La vinya te 29 Ha. La seva producció és molt variable en funció de l’anyada, i varia entre 60.000 i 110.000 ampolles. Generalment, son vins molt agraïts amb els llargs reposos en ampolla, trobant anyades velles memorables.
Mas la Plana 2008
L’anyada 2008 va ser molt difícil i complicada per a la Cabernet Sauvignon, una anyada amb poca aigua, i amb vinya estressada.
Un nas intens, notes de cacau, xocolata, tinta xina, fruita negra madura, torrefactes, i en boca, potent, carnós, concentrat i encara per polir, per obrir passats uns anys.
Per tal com pintava l’anyada, estan molts satisfet amb el gran resultat obtingut.
Mas la Plana 2009
Més elegant, fi i fresc, notes balsàmiques, cuirs, delicat, sembla que provingui d’una zona més freda, i es mostra reductor. És una vi que trigarà a obrir-se, i que s’ha de deixar que corri a l’ampolla.
Te més cos, més pes i més taní, però amb un taní encara no reactiu, cru.
Sembla que serà anyada memorable amb el temps, i es preveu que l’anyada 2001 i 2009 seran les millors de la dècada.
Reserva Real
La vinya d’on surt aquest vi està situada a una zona alta a Sant Quintí de Mediona, en una finca (Agulladolç) on el seu sol és de sauló angulós de pissarra, a diferencia de la resta de sols de les vinyes veïnes, que són de llims i calcaris. D’aquesta petita finca en surten unes 1.200-2.000 ampolles depèn de l’anyada.
Tastem el Reserva Real 2009, les varietats que configuren aquest vi, són Cabernet Sauvignon, Merlot i Cabernet Franc (típic blend bordelès). Verema manual i gairebé una selecció grà a grà, fermentat a temperatura més baixa del que seria habitual.
Mostra una finor, amb estructura però fina, de fruita de zona fresca, nas molt interessant i llarg.
Grans Muralles
El 1996 va ser la primera anyada, prové d’una vinya de terrenys fèrtils, amb molta profunditat però molt ben drenats. Vinyes plantades amb Garnatxa, Samsó, Monastrell, Cinsault, Garró. Mica en mica però, es van afegint al cupatge varietats antigues recuperades.
Tastem el Grans Muralles 2009, fet amb garnatxa negra, Samsó, monestrell, garró, i una varietat recuperada. Un vi amb un nas atractiu, amb una fruita negra marcada, llaminer, de certa calidesa, i amb una boca sedosa, amable, molt agradable.
El Grans Muralles 2010, es va mostrar amb una fruita més madura, prunes en licor, mora d’esbarzer, fruita compotada, amb una boca captivadora i accessible, amb una molt bona longitud.
Fruit d’una iniciativa dels anys 80, la família Torres, va posar anuncis en premsa local, buscant varietats de vinya velles, perdudes, abandonades, etc.. van rebre moltes trucades, de vells pagesos, amb vinyes remotes abandonades, i durant tots aquest anys han anat fent proves, i ara en comencen a recollir els seus fruits.
Vaig tenir la oportunitat d’acabar el tast amb una d’aquestes varietats ancestrals que han pogut recuperar, vinificada de dues maneres diferents. Em van demanar que no publiqués el nom de la varietat, no sembla però, que els hi hagin fet gaire cas http://vi-franc.blogspot.com.es/2013/01/grans-muralles-2009-es-reforca-amb-una.html
La varietat era de l’anyada 2012, amb una vinificació tradicional, resultant un vi molt llaminer, untuós, de sensació fregant al sucre, de fruita molt neta i marcada. Resulta interessant però li manca treballar un costat més nerviós.
La següent mostra, de la mateixa varietat i anyada, però amb diferent vinificació, s’havia vinificat amb rapa. El resultat era un vi més fresc, amb uns aromes més volàtils, i amb una major sensació de frescor en boca. La veritat, una varietat força interessant.
I aquí varem acabar el tast. És una gran experiència poder tastar vins amb la persona que els ha fet, entendre com els fa, i el que ell vol transmetre amb cada vi.
I un veritable honor que Torres ho hagi volgut compartir amb mi.
Versiòn Castellana
Este año, la bodega Torres está haciendo una ronda de contactos con profesionales del mundo del vino, y me ofreció la posibilidad de catar sus vinos de finca, junto con su director técnico, José Sabarich.
José Sabarich es un enólogo vinculado a la casa Torres desde 1999, y en 2010 asumió la dirección técnica. Enólogo de perfil joven, ampliamente formado en diferentes bodegas del mundo, con una visión de mercado, pero sensible y con inquietudes en terruños, en viñedos y variedades singulares, de difícil manejar, de costosa vinificación, de donde resultan unos vinos minoritarios, para un público reducido, para un consumidor formado, que va un poco más allá a la hora de abrir una botella.
La bodega Torres es un sello indiscutible del panorama vinícola nacional, con presencia en más de 140 países, con bodegas en Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Ribera del Duero, La Rioja, en California, Chile, y China, y una facturación que supera los 230 millones de euros.
La cata la hicimos en las instalaciones de la bodega Torres, a las afueras de Vilafranca del Penedès.
Empezamos con el vino Fransola, un vino monovarietal hecho con Sauvignon Blanc. Antiguamente este vino estaba cupeado con una pequeña parte de Parellada, pero ya hace años que se desestimó este coupage porque vieron que no aportaba nada especial al conjunto.
Ahora pues, es un 100% Sauvignon Blanc.
Se realiza una maceración prefermentativa con las pieles, a baja temperatura, para mejorar la extracción de aromas. Fermentación en cubas de acero inoxidable y un 40% del vino, la acaba en barricas de roble francés y americano, nuevo y usado.
Terminada la fermentación, se una ligera crianza, con lias, pero en vez de hacer battonage introduciendo un bastón por el agujero del tapón de la bota, se hacen rodar las botas, para lograr una interacción más eficaz con las madres. El trabajo de lias, dota al vino de un perfil más untuoso, por su aporte de manoproteínas, pero hay que tener en cuenta que las madres también actúan como una esponja, comiéndose parte aromática del vino, y también del color. Por tanto, se hizo todo en su justa medida. La producción del Fransola, suele ser de unas 60.000 botellas.
Catamos un Fransola 2011, proveniente de una añada calurosa, pero con más agua que la del 2012. Encontramos un vino con un toque de madera muy sutil, muy integrada en el conjunto, recuerdos cítricos, flor blanca, con una boca que le vendría bien un poco más de volumen. Un vino femenino, aromático y fragante.
El Fransola 2012 viene de un año extremadamente seco; sólo llovió en la brotación, pero en todo el año sólo llovieron 138 litros. Años con mucho estrés hídrico, a nivel aromático, la fruta que encontramos en nariz, parece más cálida, y los vinos corren más en la botella, van más rápido, por eso les va bien un poco de madera, que ayuda a frenar la oxidación, dando más corpulencia al vino. Si no, el vino perdería estructura con más prontitud.
Presenta una nariz con una fruta que parece más madura, donde se marca la presencia de los tostados de la madera, con una boca tierna, aunque para redondear, que necesita más tiempo de botella para lograr una mayor finura en el conjunto. Sin embargo, a pesar de ser una añada extrema, se ha logrado un buen.
Milmanda
La viña del Milmanda la encontramos localizada en Vimbodí, cerca del Monastir de Poblet, la DO Conca de Barberà. Es una finca de 17 ha de Chardonnay, con un rendimiento de unos 4000-4500kg/Ha. La elaboración es simple, se prensa con el racimo entero, cosechado a mano, sin despalillar, a una presión muy suave, e inicia la fermentación en depósitos de inoxidable y luego pasa a barrica, de roble francés nuevas, y después usadas, por hacer un poco de crianza. Milmanda es un vino monovarietal de Chardonnay. Tiene una producción de unas 40.000 botellas.
Catamos el Milmanda 2008, un vino muy vivo todavía, fresco, de nariz complejo, (mieles, aceituna verde) un vino que ha tenido una muy buena evolución, con una boca untuosa, de buena acidez y cuerpo. El mejor de la cata.
El Milmanda 2009 fue una botella que se mostró demasiado evolucionada, cansada, que tendremos que probar en otra ocasión, pues a menudo, hay botellas, que se desvían del camino que ha seguido el resto de la añada.
El Milmanda 2011 se mostró reducido en un principio, aromas de fósforo, de cerrado, pero que se fue abriendo dejando ver una evolución muy prometedora, pues ahora es un vino aún por hacer.
Evolucionan mejor los Chardonnay con más acidez, que se muestran más discretos al principio, pero con una crianza en botella, después aumentan su intensidad aromática.
Pasamos a catar los vinos tintos de las fincas de la casa.
Mas Borràs
Este vino crece en un viñedo de la zona del Penedès Superior (Santa Maria de Miralles), a unos 520 metros de altitud, viñedos en ladera, muy cerca de la viña de Fransola, en la Laguna. La variedad utilizada es la Pinot Noir. De hecho, en la península, tenemos muy pocos vinos de Pinot Noir, y por tanto, pocos referentes, todos ellos, extranjeros. La producción de Mas Borràs es de unas 20.000 botellas.
El vino catado fue un 2011, un vino de aroma perfumado, fruta roja, pirazinas, pimienta negra, muy fino. En boca, ligero, sin estridencias, pero con nervio. Un vino elegante, de marcado carácter de Pinot Noir.
Mas la Plana
Mas la plana es uno de los míticos vinos de Torres. Mas la Plana nació en 1970, a partir de la primera cosecha de Cabernet Sauvignon, variedad cultivada en 1966 en la Finca de Mas La Plana, ubicada en Pacs del Penedès.
La viña tiene 29 ha. Su producción es muy variable en función de la añada, y varía entre 60.000 y 110.000 botellas. Generalmente, son vinos muy agradecidos con los largos reposos en botella, encontrando añadas viejas memorables.
Mas la Plana 2008
La añada 2008 fue muy difícil y complicada para la Cabernet Sauvignon, una añada con poca agua, y con la viña estresada.
Una nariz intensa, notas de cacao, chocolate, tinta china, fruta negra madura, torrefactos, y en boca, potente, carnoso, concentrado y aún por pulir, para abrir pasados unos años.
Tal como pintaba la añada, están muy satisfechos con el gran resultado obtenido.
Mas la Plana 2009
Más elegante, fino y fresco, notas balsámicas, cueros, delicado, parece que provenga de una zona más fría, y se muestra reductor. Es una vino que tardará en abrirse, y que se debe dejar que aún corra en la botella.
Tiene más cuerpo, más peso y más tanino, pero con un tanino todavía no reactivo, crudo.
Parece que será añada memorable con el tiempo, y se prevé que la añada 2001 y 2009 serán las mejores de la década.
Reserva Real
La viña de donde sale este vino está situada en una zona alta en Sant Quintí de Mediona, en una finca (Agulladolç) donde su suelo es de arenisca angulosa de pizarra, a diferencia del resto de suelos de los viñedos vecinos, que son de limos y calcáreos. De esta pequeña finca salen unas 1.200-2.000 botellas depende de la añada.
Catamos el Reserva Real 2009, las variedades que configuran este vino, son Cabernet Sauvignon, Merlot y Cabernet Franc (típico blend bordelés). Vendimia manual y casi una selección grano a grano, fermentado a temperatura más baja de lo que sería habitual.
Muestra una finura, con estructura pero fina, de fruta de zona fresca, nariz muy interesante y largo.
Grandes Murallas
En 1996 fue la primera añada, proviene de un viñedo de terrenos fértiles, con mucha profundidad pero muy bien drenados. Viñas plantadas con Garnacha, Mazuelo, Monastrell, Cinsault, Garró. Poco a poco pero, se van añadiendo al coupage variedades antiguas recuperadas.
Catamos el Grans Muralles 2009, hecho con garnacha tinta, Samsó, monastrell, garró, y una variedad recuperada. Un vino con una nariz atractiva, con una fruta negra marcada, goloso, de cierta calidez, y con una boca sedosa, amable, muy agradable.
El Grans Muralles 2010, se mostró con una fruta más madura, ciruelas en licor, mora de zarza, fruta en compota, con una boca cautivadora y accesible, con una muy buena longitud.
Fruto de una iniciativa de los años 80, la familia Torres, puso anuncios en prensa local, buscando variedades de vid viejas, perdidas, abandonadas, etc .. recibieron muchas llamadas, de viejos vitilcutores, con viñedos remotos abandonadas, y durante todos estos años han ido haciendo pruebas, y ahora empiezan a recoger sus frutos.
Tuve la oportunidad de terminar la cata con una de estas variedades ancestrales que han podido recuperar, vinificada de dos maneras diferentes. Siempre que hablan de esta variedad, piden que no se publique el nombre de la variedad, no parece sin embargo, que les hayan hecho mucho caso http://vi-franc.blogspot.com.es/2013/01/grans-muralles-2009-es-reforca-amb-una.html
La variedad era de la añada 2012, con una vinificación tradicional, resultando un vino muy goloso, untuoso, de sensación rozando el azúcar, de fruta muy limpia y marcada. Resulta interesante pero le falta trabajar un lado más nervioso.
La siguiente muestra, de la misma variedad y añada, pero con diferente vinificación, se había vinificado con raspón. El resultado era un vino más fresco, con unos aromas más volátiles, y con una mayor sensación de frescor en boca. La verdad, una variedad muy interesante.
Y aquí acabamos la cata. Es una gran experiencia poder catar vinos con la persona que los ha hecho, entender cómo los hace, y lo que él quiere transmitir con cada vino.
Y un verdadero honor que Torres lo haya querido compartir conmigo.
