No hi ha productes a la cistella.
vino y perfume.
La incompatibilitat del perfum i el vi.
La paraula “perfum” o “perfums” deriva del llatí “per” i “fumare“, que significa produir fum, fent referència a les substàncies aromàtiques que desprenia un fum en ser cremat, usat per aromatitzar.
Actualment, la paraula perfum es refereix al líquid aromàtic que utilitza una dona o un home, per desprendre olors agradables .
L’art de l’elaboració de perfums va néixer a Egipte, desenvolupat posteriorment pels àrabs i els romans.
A Europa, prenen importància durant el Renaixement, especialment a França, a mitjans del segle XIV. S’hi van instal·lar els primers minúsculs laboratoris de perfumistes dedicats a elaborar i vendre els seus propis preparats aromàtics, personalitzats per a clients exclusius.
Amb el temps es va anar estenent el consum d’aigües d’olor, concretament, a les corts dels reis de França, Lluís XIV i Lluís XV, que van ser grans consumidors d’essències.
La història diu que s’hi veien una mica obligats per amagar la falta d’higiene i les males olors de l’època.
A Espanya, els guanters van ser els pioners, ja que venien els flascons al costat dels guants perfumats .
Tipus de perfums
• Perfum: és la forma més concentrada, conté entre el 15-40 % d’essència aromàtica. Barrejat amb alcohol d’alta graduació. Generalment, té una aroma molt intens i la seva durada gira al voltant de set hores.
• Eau de Perfum: més coneguda com EDP, conté una concentració del 15%. La seva durada és al voltant de quatre a sis hores.
• Eau de Toilette: més coneguda com EDT o aigua de bany, conté una concentració del 7-15 %. És la versió més lleugera dins dels perfums, perfecte per utilitzar-lo en ocasions informals. Els experts recomanen aplicar sobre la roba i no la pell. La seva durada és al voltant de tres a cinc hores.
• Eau de Cologne: més coneguda com EDC, conté una concentració del 3-6 % però amb aromes cítrics. La seva durada és al voltant de 3 hores.
• Splash perfums: més coneguda com EDS, conté una concentració d’’1 %.
Anem al tema. Perfum i vi: Incompatibles. Totalment incompatibles!!.
És desesperant aquesta gent que es presenta banyada en perfum a tastos de vi, a presentacions de cellers, on la resta d’assistents, professionals o no, no poden tastar el vi, ja que l’olor del perfum de la persona en qüestió, inunda la zona.
Evidentment, contra la ignorància d’aquests assisntents, poca cosa hi podem fer.
Molt puntualment, a vegades els hi fet un comentari, intentant ser el més educat possible. Una vegada en un concurs de tast, va entrar una persona a la sala, i amb el seu perfum no deixava concentrar als tastadors. Em vaig aixecar de la cadira i li vaig demanar que sortís de la sala. La veritat, es que ho va entendre perfectament.
Però, el que ens va sorprendre l’altre dia, a la presentació dels vins de Tramuntana, a la llotja de Barcelona, era la pròpia persona d’un celler, la que anava banyada en perfum. Era impossible tastar els seus vins, perquè tot allò que tocava, quedava impregnat de l’olor del perfum; les copes, les ampolles, el decantador, el vi.
Varem haver de marxar del estand perquè no érem capaços d’olorar els seus vins. I tenia a l’enòleg al costat!! I era un enòleg reconegut.
No ho entenc. No entenc com un comercial “professional” del vi, pot cometre un error d’aquest tipus. A no ser, que com a l’època de Luis XV, tingués alguna cosa a amagar.
Versión Castellana
La palabra “perfume” o “perfumes” deriva del latín “per” y “fumare“, que significa producir humo, haciendo referencia a las sustancias aromáticas que desprendía un humo al ser quemado, usado para aromatizar .
Actualmente, la palabra “perfume” se refiere al líquido aromático que usa una mujer o un hombre, para desprender olores agradables.
El arte de la elaboración de perfumes nació en Egipto, desarrollado posteriormente por los árabes y los romanos .
En Europa, toman importancia durante el Renacimiento, especialmente en Francia, a mediados del siglo XIV.
Se instalaron los primeros minúsculos laboratorios de perfumistas dedicados a elaborar y vender sus propios preparados aromáticos, personalizados para clientes exclusivos .
Con el tiempo se fue extendiendo el consumo de aguas de olor, concretamente, en las cortes de los reyes de Francia, Luis XIV y Luis XV, que fueron grandes consumidores de esencias .
La historia dice que se veían un poco obligados para ocultar la falta de higiene y los malos olores de la época .
En España, los guanteros fueron los pioneros ya que vendían los frascos junto guantes perfumados .
Tipos de perfumes
• Perfume: es la forma más concentrada, contiene entre el 15-40 % de esencia aromática. Mezclado con alcohol de alta graduación.
Generalmente, tiene un aroma muy intenso y su duración gira alrededor de siete horas .
• Eau de Perfume: conocida como EDP, contiene una concentración del 15%. Su duración es alrededor de cuatro a seis horas.
• Eau de Toilette: conocida como EDT o agua de baño, contiene una concentración del 7-15 %. Es la versión más ligera dentro de los perfumes, perfecto para utilizarlo en ocasiones informales. Los expertos recomiendan aplicar sobre la ropa y no la piel. Su duración es alrededor de tres a cinco horas .
• Eau de Cologne: conocida como EDC, contiene una concentración del 3-6 % pero con aromas cítricos. Su duración es de alrededor de 3 horas.
• Splash perfumes: conocida como EDS, contiene una concentración de 1%.
Vamos al tema. Perfume y vino: Incompatibles. Totalmente incompatibles!!.
Empiezo a estar cansado de la gente que se presenta bañada en perfume a catas de vino, a presentaciones de bodegas, donde el resto de asistentes, profesionales o no, no pueden catar el vino, ya que el olor del perfume de la persona en cuestión, inunda la zona.
Evidentemente, contra la ignorancia de los asistentes gente, poco podemos hacer.
Muy puntualmente, a veces les he hecho un comentario, intentando ser lo más educado posible. Recuerdo una vez en un concurso de cata, entró una persona en la sala, y con su perfume no dejaba concentrar los catadores. Me levanté de la silla y le pedí que saliera de la sala. La verdad, es que lo entendió perfectamente.
Pero lo que nos sorprendió el otro día, en la presentación de els vins de Tramuntana, en la lonja de Barcelona, era la propia persona de una bodega, la que iba bañada en perfume. Era imposible catar sus vinos, porque todo lo que tocaba, quedaba impregnado del olor del perfume, las copas, las botellas, el decantador, el vino .
Tuvimos que marchar del stand porque no éramos capaces de poder oler sus vinos. Y tenía el enólogo al lado! Y era un enólogo reconocido.
No lo entiendo. No entiendo como un comercial “profesional” del vino, puede cometer un error de este tipo.
A no ser, que como en la época de Luis XV , tuviera algo que ocultar .
