A principis dels anys vuitanta deixàrem de prendre el que en dèiem xampany, per prendre cava, això si, elaborat pel mètode champenoise, però, a partir de l’any 1989, passàrem per decret, a beure amb naturalitat, CAVA.
L’ingrés a la comunitat europea, de feia uns anys, va obligar a etiquetar el nostre escumós amb un nom que no es pogués relacionar de cap manera amb l’escumós que feien a la zona de Champagne, a França.
Aquesta nova normativa Europea, va ser acompanyada d’una legislació que classificava el CAVA en funció del seu temps de criança i del seu contingut en sucres. La comunitat europea va reconèixer el CAVA com a vi escumós de qualitat produït en una regió determinada (v.e.c.p.r.d).
La delimitació de la zona de producció de CAVA, es va fer en base a reconèixer aquells llocs on tradicionalment s’havia elaborat, o bé on el raïm de les seves vinyes es dedicava a l’elaboració del CAVA; resultant ser un total de 159 municipis, de les províncies de: Barcelona (63), Tarragona (52), Lleida (12), Girona (5), La Rioja (18), Alava (3), Zaragoza (2), Navarra (2), València (1) i Badajoz (1).
La DO anava fent camí, i el 98% de la producció del CAVA es feia a Catalunya, bàsicament al Penedès.
L’any 2004, es va iniciar, per motius d’ineptitud, el boicot al CAVA, i concretament contra el “Cava Catalan”, fent que la seva venda al lineal, baixés un minúscul tant per cent, però que alguns van celebrar il·lusament, com a un triomf de la iniciativa boicotejadora. En realitat, el que va succeir, es que les zones productores de cava de fora de Catalunya, (València i Extremadura) es van quedar sense estoc de producte per la demanda d’última hora. I què van fer? Doncs el que es fa sempre al país dels espavilats: van comprar camions de Cava en punta (cava no degorjat) a Catalunya, i el van etiquetar com a CAVA no català, per no perdre vendes.
I tots contents i enganyats: els productors de Cava català (alguns) contents perquè havien venut tot el producte, els cavistes de fora de Catalunya contents perquè havien satisfet la demanda; i els clients compradors de Cava no català contents perquè havien fet boicot, és clar.
I el sector a anat creixent considerablement en les exportacions, i algunes de les zones de fora de Catalunya han augmentat significativament les seves produccions (considerant que fa relativament poc feien poquíssimes ampolles), i la guerra de preus continua, amb raïm mal pagat, pels de sempre, i amb ampolles de preu molt baix al mercat.
Sempre que pensem en un vi de DO, l’associem a una zona geogràfica concreta (Alella, Costers del Segre, Ribeiro, Rueda, Bierzo, etc)
A ulls del consumidor estranger, no és gens fàcil explicar que un mateix producte anomenat CAVA es pot fer en vinyes allunyades a més de 1000 km les unes de les altres. Hi ha una dispersió de clima, de terreny, de rendiments, de produccions, etc, molt grans, que fan que hi hagi una variabilitat de producte molt heterogènia.
Per aquests i d’altres motius, en els darrers anys, hi ha hagut diferents elaboradors de Cava que han decidit de sortir de la DO Cava, amb la finalitat de treure uns productes més associats a un terrer determinat.
El celler Raimat, tot i continuar produint Cava, en el seu dia va treure una línea de vins escumosos, ja que van decidir treballar amb varietats (Pinot Noir), en aquell moment, no autoritzades pel consell regulador del Cava. Part del sector es va molestar, per aquesta sortida.
El celler Raventós i Blanc, un dels històrics del sector, va decidir sortir de la DO Cava l’any passat, apostant per crear el vi escumós de la conca del riu Anoia, creant aquesta denominació, de moment, en solitari. La seva sortida també va crear molt rebombori.
Altres cellers, han sortit de la DO Cava, per fer escumosos sota el segell de la DO Penedès. Aquests cellers són:
Albert Milà Mallofré – Mas Comtal,
Albet i Noya,
Bodegas Torre del Veguer
Can Gallego
Carles Mora Ferrer
Finca Aviño,
Josep Colet Orga
Maria Font Puig
Mas Bertran Viticultors,
Masia Can Mayol – Loxarel
Masia Colomé
Puig-Romeu 2000
La DO Penedès esta treballant des de fa uns nou mesos amb dues empreses de comunicació, per trobar un nom que defineixi els escumosos del Penedès sense haver de fer servir el mot “escumós”, que, si bé no sembla que tingui connotacions massa negatives, tampoc sembla que les tingui de positives i tampoc no permet ser registrada, com tampoc la denominació de Gran Reserva, que és exclusiva del CAVA i no deixen aplicar-ho a vins escumosos.
S’ha iniciat un camí, que serà molt llarg, amb moltes traves, però que vol apostar per un model de DO de vi escumós, d’alta qualitat associat a un territori molt més reduït, més concret, més fàcil d’explicar i amb més identitat.
Versión Castellana
Champán, Cava y espumoso.
A principios de los años ochenta dejamos de beber lo que llamábamos champán, para empezar a beber Cava , eso sí, elaborado por el método champenoise, pero, a partir de 1989, pasamos por decreto, a beber con naturalidad, CAVA.
El ingreso a la comunidad europea de hacía unos años, obligó a etiquetar nuestro espumoso con un nombre que no se pudiera relacionar de ninguna manera con el espumoso que hacían en la zona de Champagne, en Francia.
Esta nueva normativa europea, fue acompañada de una legislación que clasificaba el CAVA en función de su tiempo de crianza y de su concentración en azúcares. La comunidad europea reconoció el CAVA como vino espumoso de calidad producido en una región determinada ( vecprd ).
La delimitación de la zona de producción de CAVA, se hizo en base a reconocer aquellos lugares donde tradicionalmente se había elaborado, o bien donde la uva de sus viñedos se dedicaba a la elaboración del CAVA. Fueron un total de 159 municipios, de las provincias de : Barcelona ( 63 ), Tarragona ( 52 ), Lleida ( 12), Girona ( 5), La Rioja ( 18), Álava ( 3), Zaragoza ( 2), Navarra ( 2), Valencia ( 1) y Badajoz ( 1).
Iban pasando los años, y el 98% de la producción del CAVA se hacía en Cataluña, y concretamente en el Penedès .
En 2004, se inició, por ridiculos motivos, el boicot al CAVA, y concretamente contra el ” Cava Catalán “, haciendo que su venta en el lineal, bajara un minúsculo porcentaje, pero que algunos celebraron ilusamente, como un triunfo de la iniciativa boicoteadora. En realidad, lo que sucedió, es que las zonas productoras de Cava de fuera de Cataluña, (Valencia y Extremadura ) se quedaron sin stock de producto por la demanda de última hora. Y qué hicieron ? Pues lo que se hace siempre en el país de los espabilados : compraron camiones de cava en punta ( cava no degollado ) en Cataluña, y ellos lo etiquetaron como CAVA no catalán, para no perder ventas.
Y todos contentos y engañados : los productores de Cava catalán (algunos ) contentos porque habían vendido todo el producto, los cavistas de fuera de Cataluña contentos porque habían satisfecho la demanda, y los clientes compradores de cava no catalán contentos porque habían hecho boicot, claro .
Y el sector ha ido creciendo considerablemente en las exportaciones, algunas de las zonas de fuera de Cataluña han aumentado significativamente sus producciones (considerando que hace relativamente poco hacían poquísimas botellas ) , y la guerra de precios continúa, con uvas mal pagadas, por los de siempre, y con botellas de precio muy bajo en el mercado.
Siempre que pensamos en un vino de DO , la asociamos a una zona geográfica concreta ( Alella , Costers del Segre , Ribeiro , Rueda, Bierzo , etc )
A ojos del consumidor extranjero, no es fácil explicar que un mismo producto llamado CAVA se puede elaborar en viñas alejadas a más de 1000 km unas de otras. Hay una dispersión de clima, de terreno, de rendimientos, de producciones, etc , muy grandes, que hacen que haya una variabilidad de producto muy heterogénea.
Por estos y otros motivos, en los últimos años, ha habido diferentes elaboradores de Cava que han decidido salir de la DO Cava , con el fin de sacar unos productos más asociados a un terruño determinado .
La bodega Raimat, a pesar de continuar produciendo Cava, en su día sacó una línea de vinos espumosos, ya que decidieron trabajar con variedades ( Pinot Noir ), en ese momento, no autorizadas por el consejo regulador del Cava. Parte del sector se molestó, por esta salida .
La bodega Raventós i Blanc , uno de los históricos del sector , decidió salir de la DO Cava del año pasado, apostando por crear el vino espumoso de la Conca del ríu Anoia , creando esta denominación, de momento, en solitario. Su salida también creó mucho revuelo.
Otras bodegas , han salido de la DO Cava , para hacer espumosos bajo el sello de la DO Penedès. Estas bodegas son :
Albert Milà Mallofré – Mas Comtal,
Albet i Noya,
Bodegas Torre del Veguer
Can Gallego
Carles Mora Ferrer
Finca Aviño,
Josep Colet Orga
Maria Font Puig
Mas Bertran Viticultors,
Masia Can Mayol – Loxarel
Masia Colomé
Puig-Romeu 2000
La DO Penedès está trabajando desde hace unos nueve meses con dos empresas de comunicación , para encontrar un nombre que defina los espumosos del Penedès sin tener que usar la palabra ” espumoso “, que, si bien no parece que tenga connotaciones demasiado negativas, tampoco parece que las tenga de positivas, y además tampoco permite ser registrada , como tampoco lo es la denominación de Gran Reserva, que es exclusiva del CAVA y no dejan aplicarlo a vinos espumosos .
Se ha iniciado un camino que será muy largo, con muchas trabas, pero que quiere apostar por un modelo de DO de vino espumoso, de alta calidad asociado a un territorio mucho más reducido, más concreto, más fácil de explicar y con más identidad.