Xampany, cava i escumós

A principis dels anys vuitanta deixàrem de prendre el que en dèiem xampany, per prendre cava, això sí, elaborat pel mètode champenoise, però, a partir de l’any 1989, passàrem per decret, a beure amb naturalitat, CAVA.
L’ingrés a la comunitat europea, de feia uns anys,  va obligar a etiquetar el nostre escumós amb un nom que no es pogués relacionar de cap manera amb l’escumós que feien a la zona de Champagne, a França.
Aquesta nova normativa Europea, va ser acompanyada d’una legislació que classificava el CAVA en funció del seu temps de criança i del seu contingut en sucres. La comunitat europea va reconèixer el CAVA com a vi escumós de qualitat produït en una regió determinada (v.e.c.p.r.d).
La  delimitació de la zona de producció de CAVA, es va fer per reconèixer aquells llocs on tradicionalment s’havia elaborat, o bé on el raïm de les seves vinyes es dedicava a l’elaboració del CAVA; resultant ser un total de 159 municipis, de les províncies de: Barcelona (63), Tarragona (52), Lleida  (12), Girona (5), La Rioja (18), Alava (3), Zaragoza (2), Navarra (2), València (1) i Badajoz (1).
La DO anava fent camí, i el 98% de la producció del CAVA es feia a Catalunya, bàsicament al Penedès.
L’any 2004, es va iniciar, per motius d’ineptitud, el boicot al CAVA, i concretament contra el “Cava Catalan, fent que la seva venda al lineal, baixés un minúscul tant per cent, però que alguns van celebrar il·lusament,  com a un triomf de la iniciativa boicotejadora. En realitat, el que va succeir, es que les zones productores de cava de fora de Catalunya (València i Extremadura) es van quedar sense estoc de producte per la demanda d’última hora. I què van fer? Doncs el que es fa sempre al país dels espavilats: van comprar camions de Cava en punta (cava no degollat) a Catalunya, i el van etiquetar com a CAVA no català, per no perdre vendes.
I tots contents i enganyats: els productors de Cava català (alguns) contents perquè havien venut tot el producte, els cavistes de fora de Catalunya contents perquè havien satisfet la demanda; i els clients compradors de Cava no català contents perquè havien fet boicot, és clar.
I el sector ha anat creixent considerablement en les exportacions, i algunes de les zones de fora de Catalunya han augmentat significativament les seves produccions (considerant que fa relativament poc feien poquíssimes ampolles), i la guerra de preus continua, amb raïm mal pagat, pels de sempre, i amb ampolles de preu molt baix al mercat.
 
Sempre que pensem en un vi de DO, l’associem a una zona geogràfica concreta (Alella, Costers del Segre, Ribeiro, Rueda, Bierzo, etc)
A ulls del consumidor estranger, no és gens fàcil explicar que un mateix producte anomenat CAVA es pot fer en vinyes allunyades a més de 1000 km les unes de les altres. Hi ha una dispersió de clima, de terreny, de rendiments, de produccions, etc, molt grans, que fan que hi hagi una variabilitat de producte molt heterogènia.
Per aquests i d’altres motius, en els darrers anys, hi ha hagut diferents elaboradors de Cava que han decidit de sortir de la DO Cava, amb la finalitat de treure uns productes més associats a un terrer determinat.
El celler Raimat, tot i continuar produint Cava, en el seu dia va treure una línia de vins escumosos, ja que van decidir treballar amb varietats (Pinot Noir), en aquell moment, no autoritzades pel consell regulador del Cava.  Part del sector es va molestar, per aquesta sortida.   
El celler Raventós i Blanc, un dels històrics del sector, va decidir sortir de la DO Cava l’any passat, apostant per crear el vi escumós de la conca del riu Anoia, creant aquesta denominació, de moment, en solitari. La seva sortida també va crear molt rebombori.
Altres cellers han sortit de la DO Cava, per fer escumosos sota el segell de la DO Penedès. Aquests cellers són:
 
Albert Milà Mallofré – Mas Comtal,
Albet i  Noya,
Bodegas Torre del Veguer
Can Gallego
Carles Mora Ferrer
Finca Aviño,
Josep Colet Orga
Maria Font Puig
Mas Bertran Viticultors,
Masia Can Mayol – Loxarel
Masia Colomé
Puig-Romeu 2000
 
La DO Penedès està treballant des de fa uns nou mesos amb dues empreses de comunicació, per trobar un nom que defineixi els escumosos del Penedès sense haver de fer servir el mot “escumós”, que, si bé no sembla que tingui connotacions massa negatives, tampoc sembla que en tingui de positives i tampoc no permet ser registrada, com tampoc la denominació de Gran Reserva, que és exclusiva del CAVA i no deixen aplicar-ho a vins escumosos.
S’ha iniciat un camí, que serà molt llarg, amb moltes traves, però que vol apostar per un model de DO de vi escumós, d’alta qualitat associat a un territori molt més reduït, més concret, més fàcil d’explicar i amb més identitat.

Si voleu fer un tast de cava, aquí us ho podem arreglar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content