No hi ha productes a la cistella.
Can raspallet, Enric Soler, Vinya dels Taus
Can Raspallet, vinya dels Taus: Enric Soler
Can Raspallet. Sabanell, Alt Penedès, DO Penedès
L’Enric Soler, abans de res, és una de les bones i nobles persones que conec en el món del vi.
Amb una reconeguda trajectòria com a sumiller, que ja a l’any 1997 va ser escollit com a millor sumiller d’Espanya (http://elpais.com/diario/1997/05/04/ultima/862696801_850215.html
), treballant en aquell moment al restaurant Soler de Vilafranca del Penedès.
També ara, continua formant Sumillers a les escoles de Restauració de Barcelona.
Fa uns anys però, va decidir fer un pas més, i començar a fer un vi propi, desprès d’haver-ne receptat tants i tants.
Al 2003 no s’imaginava pas, que amb la varietat xarel·lo es pogués fer un gran vi, tampoc no hi havia grans experiències amb ella, i es deia que la xarel·lo era pobre aromàticament i que s’havia de complementar amb alguna altre varietat per a potenciar-la.
El repte que es va proposar era el de provar si un monovarietal de xarel·lo, podria arribar a ser un gran vi.
Can Raspallet, és un celler petit, amb recursos limitats, sense cap inversor industrial al darrera ni cap corporació que hi injecti capital. És un projecte petit, propi, que necessita de molt treball i esforç, el d’ell.
Es el reflex, d’una vinya, d’una varietat i d’una persona. I rés més; i tampoc cal pas afegir-hi rés més.
L’Enric ara té dues hectàrees i mitja de vinya. I comencem la visita trepitjant les vinyes.
Vinya Espenyallops
A partir de 350 metres, segons recomanacions de l’incavi, no s’aconsella plantar xarel·lo, ja que consideren que no serà productiu.
L’Enric va plantar fa quatre anys la vinya d’Espenyallops, a uns 400 metres d’alçada en una extensió d’una hectàrea, vorejada per un bosc de pins mediterranis, i de camps amb altres cultius, oliveres, vinyes… natura i tranquil·litat.
Aquesta vinya va ser plantada en vas, amb el material vegetal tret de la vinya dels Taus, empeltat per un viverista Francès.
Es va decidir un marc de plantació de 240×90, buscant una alta densitat de plantació (3700 ceps/Ha ) per a fomentar competència hídrica entre ceps.
Per a controlar el vigor, es despunten els ceps i també, aquesta anyada, farà poda en verd per a reduir la producció. Ens explica que durant els primers anys d’un cep, el que ha de prevaldre és la supervivència i desenvolupament de la planta, i no ha de fer por llençar raïm a terra. El cep ha d’arrelar i fer un bon tronc, i ja farà la fruita, més endavant.
El terreny és argilós, pedregós, ric en quars, amb una pendent considerable, i un estudi fet per tècnics de l’instituto do vinho do Porto (IVDP), especialitzats en vinyes de muntanya, va recomanar plantar les fileres de ceps en biaix, per a trencar les aigües de la pluja, per evitar-ne l’erosió.
Vinya dels Taus
La vinya està plantada al principi d’un terreny que en el seu moment va ser camp d’aviació durant la guerra, i ara és conegut com el Pla del Penedès.
Un cop abandonat el camp d’aviació, van ser plantat amb ceps, i actualment aquesta vinya té uns setanta anys. És una vinya de xarel·lo vell, on també s’hi deixa créixer l’herba, de coberta vegetal espontània, que és segada regularment.
Al final de la vinya hi trobem unes passades de ceps de la varietat Rousanne; El seu avi, en època de penúries, va decidir arrencar ceps de la vinya per a poder tenir llenya disponible: primer és la supervivència de la família.
L’Enric va decidir completar les fileres que faltaven amb la varietat Roussanne, pensant que serviria per a complementar a la varietat xarel·lo, però, es va adonar desprès, que això no serà necessari.
Vinya Cisqueta
La trobem a continuació de la vinya dels Taus, amb el mateix sòl, mateixa viticultura, sols separada per un camí però, segurament per estar feta amb diferent material vegetal, el vi resultant resulta diferent, i per això el vinifica per separat. Es la vinya d’on surt el vi improvisació.
Sense que ens ho hagi comentat en cap moment, ell aplica la biodinàmica a la seva vinya, doncs te una extensió de vinya, que li permet fer-ho així.
Treballa amb llevats salvatges, fermentació espontània però a temperatura controlada, i els seus vins no fan malolàctica.
2013 Roussanne . 9 mesos en fusta
Vi ple de frescor, viu, alegre, flor de tiler, amb una certa maduresa, notes llamineres, amb una criança en bota més vella. Un vi fet sense adició de SO2.
2012 Xarel·lo 9 mesos en ou de ciment.
Aquest vi prové de la vinya Cisqueta i ha fet una criança de 9 mesos en ou de ciment. El ciment, te un porus més tancat que el d’una bota i hi ha poca oxidació. Trobem un vi Madur però fresc, amb una fruita blanca madura(poma reineta, pera d’aigua), codonyat, flor pansida… interessant.
2012 improvisació. 9 mesos en fusta
És un vi amb un nas i boca més marcada per la fusta, de mantegues, làctics, fonolls, flor de ginesta. Una fusta, que a mesura que el vi es va obrint, va disminuint la seva intensitat i va deixant pas a altres registres.
2012 Nun (9 mesos en fusta nova, xarel·lo 100%)
Trobem un vi de nas dens, amb més profunditat, d’una complexitat no immediata, i que mica en mica, ens va oferint registres, l’un rere l’altre…Fòsfor, fusta nova ( més integrada, més elegant, i que en boca ja no és tant present) mentolats, records minerals, pell de llima, mel d’acàcia, flor de ginesta.
Una boca més càlida, ample, de molt bona acidesa correcte, amb més textura, amb unes notes finals d’hidrocarburs.
Segons els assaigs que ha fet l’Enric, ha arribat a la conclusió que aquesta vinya necessita sempre bota nova.
Ens comenta que a l’anyada 2013, a redueix battonnage per eliminar les notes làctiques i deixar una fruita més viva. També amb el battonage el vi s’oxida més, i apareixen més torrats (cafè, cafès en llet…), donant més presencia de barrica.
L’enòleg Joan Milà i Mallofré (1944-2010), el doctor Milà, li deia a l’Enric “no toquis aquest xarel·lo, que em recorda els xarel·los de fa 40 anys”. Tot un honor rebre aquesta frase del Doctor.
I així ho ha fet.
Versió Castellana
Can Raspallet. Sabanell, Alt Penedès, DO Penedès
Enric Soler, ante todo, es una de las buenas y nobles personas que conozco en el mundo del vino.
Con una reconocida trayectoria como sumiller, que ya en el año 1997 fue elegido como mejor sumiller de España (http://elpais.com/diario/1997/05/04/ultima/862696801_850215.html
), trabajando en ese momento en el restaurante Soler de Vilafranca del Penedès.
También ahora, sigue formando Sumilleres en las escuelas de Restauración de Barcelona.
Hace unos años, decidió dar un paso más, y empezar a elaborar un vino propio, después de haber recetado tantos.
En 2003 no se imaginaba, que con la variedad Xarel.lo se pudiera hacer un gran vino, tampoco había grandes experiencias con ella, y se decía que la xarel·lo era pobre aromáticamente y que debía complementarse con alguna otra variedad para potenciarla.
El reto que se propuso era el de probar si un monovarietal de Xarel.lo, podría llegar a ser un gran vino.
Can Raspallet, es una bodega pequeña, con recursos limitados, sin ningún inversor industrial detrás ni ninguna corporación que inyecte capital. Es un proyecto pequeño, propio, que necesita de mucho trabajo y esfuerzo, el de él.
Es el reflejo de una viña, de una variedad y de una persona. Y nada más; y tampoco hace falta añadir nada más.
Enric ahora tiene dos hectáreas y media de viñedo. Y empezamos la visita pisando las viñas.
Vinya Espenyallops
A partir de 350 metros, según recomendaciones del INCAVI, no se aconseja plantar xarel·lo, ya que consideran que no será productivo.
Enric plantó hace cuatro años la vinya de Espenyallops, a unos 400 metros de altura en una extensión de una hectárea, bordeada por un bosque de pinos mediterráneos, y de campos con cultivos, olivos, viñedos … naturaleza y tranquilidad.
Esta viña fue plantada en vaso, con el material vegetal sacado de la vinya dels Taus, injertado por un viverista Francés.
Se decidió un marco de plantación de 240×90, buscando una alta densidad de plantación (3700 cepas / Ha) para fomentar competencia hídrica entre cepas.
Para controlar el vigor, se despuntan las cepas y también, esta añada, hará poda en verde para reducir la producción. Nos cuenta que durante los primeros años de una cepa, lo que debe prevalecer es la supervivencia y desarrollo de la planta; y no debe dar miedo tirar uva al suelo. La cepa debe arraigar y hacer un buen tronco, y ya hará la fruta, más adelante.
El terreno es arcilloso, pedregoso, rico en cuarzo, con una pendiente considerable, y un estudio realizado por técnicos del instituto do vinho do Porto (IVDP), especializados en viñedos de montaña, recomendó plantar las hileras de cepas en sesgo, para romper las aguas de la lluvia, para evitar la erosión.
Vinya dels Taus
La viña está plantada al principio de un terreno que en su momento fue campo de aviación durante la guerra, y ahora es conocido como el Pla del Penedès.
Una vez abandonado el campo de aviación, fue plantado con cepas, y actualmente esta viña tiene unos setenta años. Es una viña de viejo xarel·lo, donde también se deja crecer la hierba, como cubierta vegetal espontánea, que es segada regularmente.
Al final de la viña encontramos unas hileras de cepas de la variedad Rousanne; Su abuelo, en época de penurias, decidió arrancar cepas de la vid para poder tener leña disponible: lo primero es lo primero: la supervivencia de la familia.
Enric decidió completar las hileras que faltaban con la variedad Roussanne, pensando que serviría para complementar la variedad Xarel.lo, sin embargo, se dio cuenta después, que esto no será necesario.
Vinya Cisqueta
La encontramos después de la vinya dels Taus, con el mismo suelo, misma viticultura, sólo separada por un camino pero, seguramente por estar hecha con diferente material vegetal, el vino resultante resulta diferente, y por eso se vinifica por separado. Es la viña de donde sale el vino improvisació.
Sin que nos lo haya comentado en ningún momento, él aplica la biodinámica en su viña, pues tiene una extensión de viñedo, que le permite hacerlo así.
Trabaja con levaduras salvajes, fermentación espontánea pero a temperatura controlada, y sus vinos no realizan la maloláctica.
2013 Roussanne. 9 meses en madera
Vino lleno de frescor, vivo, alegre, flor de Tilo, cítricos, con una cierta madurez, notas golosas, con una crianza en barrica de más uso. Un vino sin adición de SO2.
2012 Xarel·lo en huevo de cemento.
Este vino proviene de la vinya Cisqueta con una crianza de 9 meses en huevo de cemento. El cemento, tiene un poro más cerrado que el de una barrica y hay poca oxidación. Encontramos un vino maduro pero fresco, con una fruta blanca madura (manzana reineta, pera de agua), membrillo, flor marchita … interesante.
2012 improvisació.
Es un vino con una nariz y boca más marcada por la madera, de mantequillas, lácteos, hinojo, flor de retama. Una madera, que a medida que el vino se va abriendo, va disminuyendo su intensidad y va dejando paso a otros registros.
2012 Nun (9 meses en madera nueva, Xarel.lo 100%)
Un vino de nariz densa, con más profundidad, de una complejidad no inmediata, y que poco a poco, nos va ofreciendo registros, uno tras otro … Fósforo, madera nueva (más integrada, más elegante, y que en boca ya no es tan presente) mentolados, recuerdos de grafito, mina de lápiz, piel de limón, miel de acacia, flor de retama.
Una boca más cálida, amplia, de muy buena acidez correcta, con más textura, con unas notas finales de hidrocarburos.
Según los ensayos que ha hecho Enric, ha llegado a la conclusión de que esta viña necesita siempre barrica nueva.
Nos comenta que en la añada 2013, a reducido battonnage para eliminar las notas lácticas y dejar una fruta más viva. También con el battonage el vino se oxida más, y aparecen más tostados (café, cafés en leche …), dando más presencia de barrica.
El enólogo Joan Milà y Mallofré (1944-2010), el doctor Milà, le decía a Enric “no toques ese Xarel.lo, que me recuerda los de hace 40 años”. Todo un honor recibir esta frase del Doctor.
Y así lo ha hecho.
