fuente: el pais.
Fernando Martinez de Toda, Pedro Balda
Salvant el patrimoni viticola, Salvando el patrimonio viticola
El catedràtic de Viticultura Fernando Martínez de Toda, fa 25 anys va tenir una idea: conservar les varietats de vinya autòctones de la Rioja per evitar-ne la seva extinció.
Al 1988, aquest investigador de l’Institut de les Ciències de la Vinya i el Vi, va posar en marxa un projecte per identificar i preservar el patrimoni de varietats minoritàries existent a la Rioja, que en aquell moment es veia abocat a la desaparició per la reestructuració del vinya i l’arrencada de vinyes velles. Des de llavors, s’han analitzat més de 700 vinyes i s’han recuperat 76 varietats, de les quals 45 són negres i les restants, blanques. Totes elles han estat analitzades en una recent tesi doctoral dirigida per Martínez de Toda i realitzada per l’investigador Pedro Balda, “Identificación y caracterización completa de variedades tintas minoritarias de la DOCa Rioja“.
A més, dues de les varietats identificades són noves, ja que el seu codi genètic no coincideix amb cap de les 5.000 identificades en el món. Les varietats desconegudes fins ara van ser trobades al municipi de Badarán. En realitzar les anàlisis genètiques i acarar amb el catàleg europeu de varietats (en el qual apareix descrita cada varietat coneguda amb el seu corresponent anàlisi genètica), cap altra varietat va coincidir amb aquestes dues, descrites com a B-48 i B-56.
Dels vins elaborats d’aquestes dues varietats desconegudes, la B-48 no sembla massa interessant per a vins de qualitat per ser massa productiva, però la B-56 mostra bones aptituds vitícoles i enològiques; per la qual cosa podria ser tinguda en compte en el futur.
En els anys vuitanta i noranta hi havia una gran homogeneïtzació en les varietats que es conreaven a tot el món. Prevalien les varietats foranes, com la Cabernet Sauvignon i el Chardonnay, perquè les valoraven els prescriptors. Donaven molts quilos de raïm i tenien una elevada graduació alcohòlica.
Afortunadament, a aquest investigador li van fer cas a la seva terra i la DOQ Rioja va ser l’única denominació del món que no va emparar varietats negres estrangeres. A més, des de 2007 es permet el cultiu de quatre varietats recuperades per Martínez de Toda i el seu equip.
D’elles, la Maturana tinta, que la conreen set cellers en 100 hectàrees.
El gust dels consumidors ha canviat i s’han posat de moda vins amb menor grau i major acidesa, que es tradueix en una aroma intens i tanins madurs. Però la vinya depèn del clima, que tendeix a un descens de les precipitacions i a un increment de la temperatura que cada vegada provoquen més gran desfasament entre la maduresa en el contingut en sucres, responsables del grau, més primerenca, i la maduresa d’aromes i polifenols, més tardana. Ara es verema abans, entre una i dues setmanes de mitjana, depenent de les zones.
Font: El pais.
Versión Castellana
El catedrático de Viticultura Fernando Martínez de Toda, hace 25 años tuvo una idea: conservar las variedades de vid autóctonas de La Rioja para evitar su extinción definitiva. En 1988, este investigador del Instituto de las Ciencias de la Vid y el Vino, puso en marcha un proyecto para identificar y preservar el patrimonio de variedades minoritarias existente en La Rioja, que en aquel momento se veía abocado a la desaparición por la reestructuración del viñedo y el arranque de viñas viejas. Desde entonces, se han analizado más de 700 viñedos y se han recuperado 76 variedades, de las cuales 45 son tintas y las 26 restantes, blancas. Todas ellas han sido analizadas en una reciente tesis doctoral dirigida por Martínez de Toda y realizada por el investigador Pedro Balda, “Identificación y caracterización completa de variedades tintas minoritarias de la DOCa Rioja“.
Además, dos de las variedades identificadas son nuevas, pues su código genético no coincide con ninguna de las 5.000 identificadas en el mundo. Las variedades desconocidas hasta ahora han sido encontradas en Badarán. Al realizar los análisis genéticos y cotejarlos con el catálogo europeo de variedades (en el que aparece descrita cada variedad conocida con su correspondiente análisis genético), ninguna otra variedad coincide con estas dos, descritas como B-48 y B-56.
De los vinos elaborados de estas dos variedades desconocidas, la B-48 no parece demasiado interesante para vinos de calidad por ser muy productiva, pero la B-56 muestra buenas aptitudes vitícolas y enológicas; por lo que podría ser tenida en cuenta en el futuro.
En los años ochenta y noventa había una gran homogeneización en las variedades que se cultivaban en todo el mundo. Primaban las variedades foráneas, como la cabernet sauvignon y la chardonnay, porque las valoraban los prescriptores. Daban muchos kilos de uva y tenían una elevada graduación alcohólica.
Afortunadamente, a este investigador le hicieron caso en su tierra y la DOCa Rioja fue la única denominación del mundo que no amparó variedades tintas extranjeras. Además, desde 2007 se permite el cultivo de cuatro variedades recuperadas por Martínez de Toda y su equipo.
De ellas, la maturana tinta la cultivan siete bodegas en 100 hectáreas.
El gusto de los consumidores ha cambiado y se han puesto de moda vinos con menor grado y mayor acidez, que se traduce en un aroma intenso y taninos maduros. Pero la viña depende del clima, que tiende a un descenso de las precipitaciones y a un incremento de la temperatura que cada vez provocan mayor desfase entre la madurez en el contenido en azúcares, responsable del grado, más temprana, y la madurez de aromas y polifenoles, más tardía. Ahora se vendimia antes, entre una y dos semanas de media, dependiendo de las zonas.
fuente: el pais.
fuente: el pais.