No hi ha productes a la cistella.
Clos Figueres, DOQ Priorat, Xavier Bassa i Valls
Celler Clos Figueres, DOQ Priorat.
A aquestes alçades, poc puc afegir que no se sàpiga ja del Priorat. Fa 25 anys era una zona agrícola pobre, deixada, i gràcies a la revolució soferta a la seva vinya, es va reactivar tota la zona. I fins hi tot ara es tornen a plantar camps de cirerers, ametllers i a avellaners.
Però el gran actiu que ha fet renéixer la zona, han estat els seus vells ceps.
El Priorat havia arribat a tenir 11000 Ha de vinya, però l’arribada de la fil·loxera arrasà amb tota la vinya, deixant la zona en l’absoluta pobresa. Pocs van poder replantar, molts van abandonar les vinyes, i d’altres van preferir apostar per plantar ametllers, oliveres, avellaners, o directament abandonar la comarca. El vi que es va continuar fent, era un vi a doll, de preu baix, alcohòlic i rústic.
I així més o menys, fins a la coneguda per tothom, revolució iniciada el 1989 per els cinc pioners (Barbier, Glorian, Palacios, Pastrana, Pérez,)
A principis dels anys 80 estant a Califòrnia, un home anomenat Christopher Cannanva descobrir el Priorat per casualitat en una botiga, al comprar una ampolla de Scala Dei de 1974. Va quedar impressionat per la qualitat del vi i del baix preu que tenia. Aviat es va desplaçar a visitar el Priorat, i a conèixer el celler Scala Dei, del que mitjançant la seva empresa de distribució de vins Europvin, immediatament va començar a comercialitzar-ne els vins internacionalment. Però el que de veritat va passar, es que Mr. Cannan es va enamorar de la zona.
Al 1997, es decideix a comprar una finca abandonada a Gratallops, en recupera les vinyes velles, i replanta ceps. Neix Clos Figueres.
Fins al 2008, els vins segueixen l’assessorament de René Barbier, i al 2009 Alain Graillot (amic personal de Cannan, i conegut elaborador de vins Crozes-Hermitage AOC, a Vallée du Rhône, França) emprengué la direcció dels vins del celler.
Actualment també hi treballa com a enòloga l’Anne Cannan (els més espavilats ja haureu deduït que és filla d’en Christopher), i completa l’equip del celler l’enòloga Sílvia Puig.
El celler fa 5 vins: Serras del Priorat (amb una criança de 7 mesos en roure francès) , Font de la figuera (amb una criança de 12 mesos en roure francès), Clos Figueres (amb una criança de 16 mesos en roure francès), Sweet (un vi dolç) i Font de la figuera blanc.
Una de les gràcies – considero – de visitar un celler, és la poder tastar vins directament de la bota on és troben fent la criança. Tastem doncs en aquesta ocasió, botes de garnatxa, Samsó, Shiraz, merlot i Cabernet Sauvignon, vins tots ells que es troben fent la criança en roure francès.
Pugem a taula i tastem Font de la figuera blanc 2015 (mostra de tina), un vi blanc elaborat amb viogner, garnatxa blanca i chenin. Un vi que sorprèn per la seva frescor, dominat per les notes de fruita blanca fresca i àcida, notes cítriques, i treuen el cap unes notes fumades i torrades ( de la fermentació de la garnatxa en botes de fusta de 500l).
Serras del Priorat 2014, (Garnatxa, Samsó, Syrah, Cabernet Sauvignon) fet amb les vinyes més joves de la propietat (uns 10 anys), un vi que busca expressar la fruita del Priorat, deixant intuir el terrer, i oferint al mercat un vi a un preu més abastable.
Amb els estralls de la recent crisi (desacceleració econòmica deien alguns) les vendes dels vins del Priorat ràpidament se’n van ressentir, i van aparèixer uns vins, a preus molt més moderats, (el vi camins del Priorat va obrir aquesta via), i el vi Serras del Priorat, n’és un exemple.
Tastem Font de la Figuera 2014, 2013, 2011, 2003, (garnatxa,Samsó, Shyraz, Cabernet Sauvignon), vi provinent d’unes vinyes més velles (uns 20 anys), i acabem amb Clos Figueres 2012, 2010, 2008 (garnatxa, Samsó, Shyraz, Mourvedre y Cabernet Sauvignon), vi provinent de les vinyes més velles de la propietat (30 i més de 60 anys).
René Barbier.
El vi Font de la Figuera 2003 i Clos Figueres 2008, van ser vins fets sota la direcció de René Barbier, on trobem ja uns vins amb un certa vida (per l’edat), mostrant una calidesa, però d’acidesa present. I encara amb longitud per davant.
Alain Graillot
La resta de vins tastats han estat supervisats per Mr. Graillot, que s’incorporà al 2009.
Si que ens sembla, percebre-hi un costat més vegetal, segurament per l’afició que te Alain de vinificar amb rapa alguna de les varietats, per a donar aquest punt vegetal, que aporta frescor al vi.
A banda de la empremta de l’anyada, la línia del celler busca un costat més perfumat, més subtil, amb maceracions de la pell més curtes, d’una coloració moderada, vins menys rotunds, buscant un estil més Bourguignon, fugint de l’estil de vins concentrats i densos.
Christopher Cannan, sempre ha volgut fer uns vins menys concentrats, menys potents, menys tintats, desmarcant-se de l’estil més potent que va dominar els vins de la zona.
A Clos Figueres, podem visitar el seu celler, menjar en el seu restaurant, i dormir al seu hotel.
El Priorat és un terrer difícil, de poca mecanització, de molt treball humà, de costos elevats, de rendiments baixos, de cellers petits, de vinyes mimades, de gent que estima el que fa, i de gent que treballa amb il·lusió.
El Priorat no és una zona per a inversions milionàries, ni per a cellers de moltes hectàrees, ni per recuperar ràpidament el retorn de l’inversió, ni per aconseguir grans beneficis, ni per fer-se ric. Qui ha anat amb aquesta idea al Priorat, s’hi ha estavellat més que l’esmicolada llicorella de les seves vinyes.
