La gasosa amb vi, o vi amb gasosa

Vino+y+Gaseosa 6951
Sempre m’ha cridat l’atenció el fet que la gent tingui el costum de posar gasosa al vi. No ho entenc. És una pràctica molt habitual entre la clientela dels establiments de restauració dels polígons industrials, o del que en diem, bars de menú.
Fa anys, un dia em podia la curiositat i en un d’aquests restaurants de carretera, amb el vi del menú, vaig demanar una gasosa per fer la prova; No hi vaig trobar la gràcia. El vi quedava diluït, aigualit, sense grau, més dolç, amb major sensació d’acidesa i, amb bombolles. Em va semblar més desagradable encara. Però a les taules veïnes, fins i tot demanaven una segona ampolla de gasosa perquè la primera ja era buida.(!)
Segons sembla, el costum ve dels anys 50, acabada la postguerra, quan els grans cellers i les cooperatives van començar a produir vi massivament, van industrialitzar el vi, fent-ne grans produccions però de molt baixa qualitat, i una de les maneres que va trobar la població de fer més tolerable aquest vi, va ser afegint-hi gasosa, una aigua ensucrada i amb bombolles. I la indústria de la gasosa va prosperar de manera exponencial. Això, però, era als anys cinquanta, entre una població agrària i pobre. Però el costum es va estendre fins als nostres dies.
Els vins que tenim ara, però, són vins de molta més qualitat que els d’aleshores. I ja no cal afegir-hi res perquè siguin acceptables d’empassar, perquè generalment, no tenen defectes. Tanmateix, el costum de postguerra, de gent pobre, provincià, continua encara.
Recordo fa ja força anys, un dia vaig anar a sopar amb un amic/conegut i les nostres respectives parelles. El restaurant, era un lloc digne, no un gran restaurant, però sí un establiment de carta cuidada, bon producte, i cuina detallada. En demanar el vi, el paio demanà vi de la casa i gasosa: fins i tot a la seva acompanyant se li van esbatanar els ulls. Evidentment, mai més vaig tornar a compartir taula amb aquest individu.
En una escena de la pel·lícula Two much, a la taula d’un restaurant, Antonio Banderas aprofitant que la companya de taula (Melanie Griffith) és al bany, li posa una medicació a dins de la copa de vi, d’un vi car i escàs que li ha recomanat el sommelier. El sommelier, en veure-ho, indignat li vol retirar l’ampolla, perquè creu que allò és una manca de respecte indecent, i l’Antonio Banderas li diu:
– El vino lo he pagado y hago lo que quiero con el.
Malauradament, en Banderas tenia raó. Cadascú pot fer amb el vi el que vulgui, com si t’hi vols posar mistol, però estarem fent visible la nostra incultura.
Un dia em preguntaven què fer si un amic nostre es posa gasosa al vi?, la resposta és clara, vaig dir: canviar d’amic.

Si voleu fer un tast de vins, aquí us ho podem arreglar.

 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tens cap dubte?
Enviar WhatsApp
Skip to content