No hi ha productes a la cistella.
Uncategorized @ca
«Joc de cartes», el millor restaurant de mercat, el Cava picat i el macabeu negre
Joc de Cartes TV3
Hola aficionats!
Nova entrega del programa joc de cartes buscant aquest cop el millor restaurant en un mercat de Barcelona.
M’arriben comentaris (i trucades) dient que sóc massa crític amb el programa. Us he de dir que estic content que el vi tingui un espai cada setmana en un programa com aquest. També vaig veure l’altre dia en un programa -d’un canal espanyol- concurs de cuina amb participants famosets, que també el vi hi sortia per acompanyar els plats de la final; molt bé. Aquesta és la via, i s’ha de donar visibilitat al vi. De fet –potser degut a la pandèmia- les dades indiquen un lleuger augment del consum de vi per càpita i sembla que la tendència va a l’alça, la qual cosa és una molt bona notícia.
Però tornem al tema: mai s’havien vist tantes punyalades al programa amb participants molt més preocupats per si hi havia greix a la campana extractora que amb el que es feia per menjar. Un programa que cada cop va agafant més deriva de reality assemblant-se a aquells programes que fan alguns canals del país veí.
Hem vist quatre perfils de participant, quatre personatges definits, més amoïnats en la neteja i en la decoració del seu rival, que en què ofereixen en el seu propi local: Una Xoni que mereix una bufetada amb la mà oberta. Un PijoEsade que mereix una clatellada amb ‘carrerilla’, un cuiner enllustrat que no sap ni escriure correctament el nom del seu local, i una happyflower amb el seu local a la venda. En fi, que la cosa no prometia gaire. Però hi va haver sorpreses.
La torna (mercat de Santa Caterina)
En aquest local resulta que no teníem cap ampolla de cava en fred i els hi serveixen un “vermutet” mentre refreden l’ampolla de cava. Serveixen una ampolla de cava Recaredo en unes copes que feien basarda. Tanta, que si li hi haguessin servit a la senyora Fletcher, ella mateixa hauria comès un crim. Quan serveixen el cava, un dels participants comenta que té un gust que no ha de tenir…
El cuiner arrancapins crida a la propietària del local i li diu que el cava està… picat. A veure Ribas, puntualitzem uns conceptes:
Definició de picat:
Picat- dit del vi que agreja. Que té un punt d’agror. Diccionari del vi (Xavier Rull)
Picat- vi amb símptomes evidents d’infecció acètica. Diccionari del vi i del beure (Joan Maria Romaní)
Per tant, quan diem que un vi està picat estem dient que està avinagrat, que fa olor de vinagre (o acetat d’etil). És molt, molt complicat (de fet jo no me n’he trobat mai cap) trobar un Cava picat, ja que en ser un vi amb segona fermentació dins d‘una ampolla, la pressió de CO2 evitaria la picadura acètica del vi, a no ser, que s’envasés ja un vi avinagrat. A la vista de la marca de l’ampolla que es va veure al programa, impossible que fos el cas. El que si podria ser és que es tractés d’una ampolla que fes anys que era al local i el cava estigués oxidat, cosa que sí que pot passar quan es guarden les ampolles malament i massa temps.
Restaurant terra (mercat del ninot)
Crec que és el primer restaurant d’aquesta temporada en el que podem veure un celler climatitzat com cal per a guardar els vins a la temperatura perfecta.
El primer vi que s’ofereix és presentat com un garnatxa blanca, sec i Penedès. I ja està.
La càpsula de l’ampolla està ben tallada, servit en unes copes correctes, i amb la quantitat de vi justa. Tothom agafa la copa bé menys la concursant Xoni que l’agafa com si fos una gerra de cervesa. Però bé, també hem vist després que tampoc sap menjar a taula.
El següent vi és presentat com un vi del Penedès, un Merlot Sauvignon ens diu el propietari. Segons sembla aquesta varietat de raïm, el Merlot Sauvignon només se serveix en aquest restaurant, ja que enlloc del món la trobareu. Haurem doncs de fer-hi cap un dia per tastar-la. Sobretot jo que no l’havia sentit mai.
Us recordeu de l’acudit de l’Eugenio del ‘Perro Lobo’ que es troba amb el ‘oso hormiguero’? Doncs el mateix: un cep de Merlot amb un cep de Cabernet Sauvignon. Anda ya!
El vi com no podria d’altra manera ha agradat a tots els participants.
De Cruz Morales (mercat del ninot)
El primer vi que ens mostra la propietària el presenta com “una garnatxa peluda de l’Empordà, amb Denominació d’Origen, i és una garnatxa blanca”. Sí, podeu tornar a llegir la frase dos cops. I tres. És fabulosa. Enigmàtica. Críptica. I inversemblant.
Servit en unes copes correctes però massa plenes. L’únic comentari que es fa del vi és que està ben fred. El segon vi que ens presenta és un Montsant de garnatxa negre i té 6 mesos en bóta, que tots els concursants han trobat bo.
Foto: ‘Joc de cartes’ TV3
El pocavergonyas (mercat Sagrada Familia)
El primer vi presentat pel cuiner enllustrat és un blanc, un Terra Alta, i ens diu que porta garnatxa blanca, Sauvignon Blanc, macabeu i Chardonnay, servit en copes de batalla. Molta batalla. El pijoEsade diu que és fresquet i correcte, mateixa aportació que ha fet a tots els vins durant programa. No ha sabut sortir d’aquí.
El segon vi presentat és un vi negre Denominació d’Origen Penedès, un macabeu 100%. Si, si, si. Un macabeu negre 100%. Acollonant. De l’emoció suposo, el cuiner enllustrat en va llençar una mica per taula i el terra. Llàstima. De macabeu negre, amb el poc que n’hi ha no se n’hauria de llençar ni una gota.
Sembla que etimològicament el nom macabeu ve dels germans Macabeus, personatges bíblics, apareguts el 163 aC quan Judes Macabeu va entrar a Jerusalem a restaurar el culte al temple i quatre anys més tard el seu germà Mataties va liderar la revolta dels jueus contra els Selèucides, relatats en els llibres dels Macabeus de l’Antic Testament.
La varietat cultivada a Síria s’escampà a poc a poc pel continent Europeu pels monjos de l’Ordre Benedicti Cluny i sobretot per la seva escissió més radical, l’Ordre del Císter.
Després de distints periples de la varietat viatjant per Europa i arribant finalment al Penedès, el 1863 segons documentació escrita, Norbert de Raventós i Hévia cultiva una petita vinya que ha anat passant de mans i de la que n’existeixen encara uns pocs ceps a una vella vinya del Penedès.
De fet, se’n conserven només 0.6 hectàrees, i n’hi ha tan poques ampolles, tan poques, que enlloc no en trobareu de macabeu negre. I bàsicament no en trobareu, perquè no existeix. Aficionats.
Au, que tingueu un bon dia.
article publicat a la revista cupatges
