No hi ha productes a la cistella.
joc de cartes una oportunitat perduda, joc de cartes
Joc de Cartes 2022, una oportunitat perduda
21
oct.
oct.
A finals de l’any 1981 la cadena nord-americana CBS va estrenar Falcon Crest, una telenovel·la emesa en horari de màxima audiència, ambientada a una fictícia Vall de la Toscana però rodada a Napa Valley, amb uns esplèndids exteriors filmats a Spring Mountain Vineyard i Stag’s Leap Winery.
Tot i tenir menys èxit d’audiència que les altres produccions competidores de l’època (Dallas, Santa Barbara, Dinastia) l’emissió de la primera temporada va provocar una riuada de turistes que van col·lapsar les dues principals carreteres de Napa, la Highway 29 i la Silverado Trail, causant llargues cues durant els caps de setmana, per la multitud de visitants als cellers de la zona.
El vi es va posar de moda i va començar a aparèixer a totes les sèries americanes, on els seus protagonistes sovint en prenien una copa en alguna de les escenes de cada capítol.
Per citar uns pocs exemples, sèries com Seinfeld (1989), on només començar el primer capítol ja s’ofereix una copa de Chardonnay a la visita inesperada que rep el protagonista; a la sèrie Frasier (1993) hi ha 3 capítols dedicats al vi i al tast en un club de vins; a Mujeres desesperadas (2004) hi apareix sovint el vi; a The big bang theory (2007) una de les protagonistes, la Penny, sempre beu vi i en un capítol assisteixen tots a un bar de vins; a The good wife (2009) la protagonista principal a cada capítol pren una copa de vi, descalça, en la tranquil·litat del seu apartament, una copa de relaxació, de premi, després d’un atrafegat dia de feina; a Cougar town (2009) constantment hi surt; a les sèries d’advocats Suits (2011) i The good fight (2017), el vi és sinònim de cultura, d’estatus i de posició social, i a Scandal (2012), House of cards (2013), Hannibal (2013) i Succession (2018) el vi hi apareix amb freqüència, demostrant que és un indicador més de poder adquisitiu, de nivell cultural i de saber assaborir els plaers de la vida.
Isabel Coixet va dirigir la pel·lícula Elegy (2008), rodada als EUA, i a partir d’aquell moment el vi començà a aparèixer als seus films. Casualitat? Potser no.
Aquesta és una constant a totes les produccions americanes, ja siguin sèries com pel·lícules: a totes, en algun moment o altre hi apareix un personatge amb una copa de vi a la mà: per què? Perquè han aconseguit posar el vi de moda, el vi és cool com diuen ells. I com ho han assolit? Doncs simplement donant visibilitat al vi a la pantalla. Perquè tenen molt bones zones productores i perquè creuen en l’excel·lència del seu producte propi. Potser hi ha alguns lobbys de pressió que ho ha propiciat o ajuts del govern que hi han ajudat. No ho sé.
Però als anys 80 a Napa Valley amb prou feines hi havia una quarantena de cellers i avui en dia en son 475 i amb gairebé 5 milions de visitants anuals.
S’ho han cregut i en fan bandera i, pel que fa a la cervesa, han aconseguit deixar-la en segon terme, com a imatge de beguda de personatges perdedors. No és cool.
I què passa a Catalunya? Aquí tenim grans vins, vins que són més valorats internacionalment que no pas a casa nostra, i aquí, a totes les telenovel·les la gent beu cervesa… i així ens va.
La temporada passada del concurs Joc de Cartes, que resulta que és un programa que s’emet en horari de màxima audiència a TV3, hi sortia el vi com a element a valorar de cada restaurant concursant, el servei, les copes i la presentació d’aquest als comensals. Va ser una molt bona notícia pel sector perquè el vi tenia un protagonisme en un programa amb molt bona audiència. I això ens va esperançar a tots; es bevia i es valorava vi. I durant uns minuts es parlava d’una cosa, que en el meu cas, és molt estimada. I tothom ho veia. I ens va fer il·lusió. Estàvem en el bon camí. Un camí que sabíem molt llarg, el camí d’obrir una via donant protagonisme al nostre producte i que de mica en mica, si s’hi afegissin altres produccions audiovisuals potser aconseguiríem posar de moda, d’una vegada per totes, el vi.
Acaba de començar la nova temporada del Joc de Cartes i hem vist com el vi ha desaparegut del programa i ja no és un element a valorar. I una vegada més hem perdut una oportunitat. Hem perdut una gran oportunitat de posicionar un producte a la restauració catalana, en un programa en horari de màxima audiència. Hem perdut l’oportunitat de convèncer als restauradors que tenir vins dignes al seu establiment i servir-los com cal, pot ser un motiu més per anar-hi a menjar. I tots hi sortiríem guanyant. Hem perdut l’oportunitat de continuar amb el camí obert la temporada passada, que sabíem que seria llarg, dur i feixuc, però que petites accions com aquesta, podien començar a vertebrar-ne d’altres fins a aconseguir, com han fet els americans, valorar, posicionar, situar i posar de moda, el vi. El nostre vi. El vi de casa nostra.
I per fer això cal la implicació de tots: cellers, restauradors, sumillers, prescriptors, distribuïdors, publicacions especialitzades, i sobretot l’ajut d’organismes públics.
Tal com deia el Capità Enciam “els petits canvis, són poderosos”.
Però les oportunitats perdudes, encara més.
