Tast de gintònics

Origen de la ginebra

Diu la història que la ginebra va sorgir al segle XVII a Holanda i s’atribueix a un apotecari holandès anomenat Sylvius de la Boa, que va macerar baies de ginebró amb alcohol destil·lat. Al líquid resultant se’n va dir jenever, que ha derivat fins al nom actual de ginebra.

Els anglesos que van lluitar a Holanda a la Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, es van impressionar  del “Dutch courage” (coratge holandès), com anomenaven la manera com els seus companys d’armes emprenien la lluita després de beure aquesta jenever, i la van portar al seu país, on van passar a anomenar-la “Gin”.

Des que es va popularitzar a Europa als segles XVII i XVIII hi ha gairebé tantes varietats de ginebra com destil·leries, encara que els tres tipus de ginebra oficials són Gin, Gin Distilled i London Dry Gin (una ginebra seca, no dolça, on predomina el sabor a ginebró). Totes elles s’elaboren de la mateixa manera, però el que les fa diferents entre elles són les aromes i les essències amb què es preparen.

Les baies de ginebró

El ginebró o nebrina és fruit d’un arbust de la família de les coníferes (juniperus communis), semblant en aspecte a un xiprer, que creix en altura i en climes freds com els del nord d’Amèrica i Europa. Els seus fruits són de color verd en brotar, però a mesura que maduren van adquirint, aproximadament en any i mig, el seu característic to morat, que és quan es recol·lecten.

Aquestes baies de ginebró fa milers d’anys que es feien servir per als seus beneficis medicinals, des de l’època romana, i també a la cuina.

La ginebra perquè sigui ginebra ha d’haver estat macerada amb baies de ginebró.

Procés d’elaboració

La ginebra és una beguda destil·lada que utilitza normalment com a base un alcohol etílic d’origen agrícola, com ara cereals (ordi, blat, sègol, etc.) o remolatxa. Però també trobem al mercat ginebres que han estat elaborades amb alcohols d’origen vínic, com la nordés (raïm Albariño) , G’vine o la gin Xoriguer.

El procés de destil·lació de la ginebra es fa en un alambí, tradicionalment de coure, però també pot ser d’acer inoxidable. Aquí és on l’alcohol se sotmet a un punt d’ebullició per convertir-se en vapor i aromatitzar-se amb essències i botànics.

El vapor obtingut travessa uns conductes de condensació fins que surt en estat líquid.

La ginebra per anomenar-se ginebra ha d’estar obligatòriament aromatitzada amb ginebró.

Fins fa poc teníem només ginebres: ara tenim ginebres Prèmium; què vol dir Prèmium? Doncs 8€ més per ampolla. Simplement, és una manera d’apujar el preu de l’ampolla.

Un cop tenim l’alcohol base aromatitzat amb baies de ginebró  després cada elaborador hi afegeix els botànics que desitgi per a donar-li la seva personalitat: poden utilitzar espècies, fruites, flors, llavors, herbes aromàtiques, arrels… i les ginebres més econòmiques utilitzen aromes i essències sintètiques.

El que diferencia cada marca de ginebra són les essències o aromes que s’hi afegeixen. Podem trobar ginebres herbals, que es caracteritzen pels seus orígens botànics (romaní, farigola, herba bona, per exemple), les ginebres cítriques, que poden oferir una lleugera aroma i sabor a llima, aranja, taronja, entre d’altres, i les fruiteres, amb records de fruits vermells, per exemple.

En els tasts de gintònics heu de tenir preparats una selecció de botànics per a decorar els gintònics.

Aquí teniu un llistat de botànics utilitzats i el que aporten:

El ginebró és similar al pi amb notes cítriques

La Salicòrnia, aporta aromes balsàmics.

La flor d’hibisc recorda als fruits vermells i pot aportar coloració vermella.

La regalèssia és una opció botànica dolça i enfustada al sucre.

L’ametlla aporta aromes a massapà i lleugers sabors picants.

El cardamom és cítric, picant, i aporta un record a eucaliptus.

La canyella aporta un toc llenyós i lleugerament picant.

La pell de taronja sol aportar sabors dolços o amargs.

L’angèlica té un gust de mesc terrós; lleugerament amarg i una mica herbaci.

La pell de llimona aporta sabors cítrics i frescos.

L’arrel d’Orris és amarga i perfumada, com les violetes.

La Càssia és picant i recorda a la canyella.

La Nou moscada és una espècia molt aromàtica i lleugerament dolça.

Les llavors de coriandre poden aportar cítric, nou i un sabor lleugerament de picant.

El gingebre té una aroma molt particular i afegeix un sabor ardent.

La sàlvia aporta frescor i notes àcides.

L’herballuïsa aporta notes cítriques i dolcenques.

Com preparar una cata de gintònics

El rei actual de la cocteleria són els gintònics, ho podeu preguntar a qualsevol barman o  sumiller i us dirà que és el combinat més demanat. Una bona experiència gastronòmica pot ser la d’organitzar un taller de gin tònics on cada persona aprèn a elaborar-los i és una d’aquelles activitats de degustació on tothom pot compartir gust i aroma en un ambient lúdic però formatiu.

Hi ha gintònics per a totes les persones, i podeu fer un tast de gintònics divertit i entretingut.  Prepara la sala del tast, amb una taula àmplia i que l’habitació estigui lliure d’olors (ambientadors, fum, olors de cuina, etc), en un tast de gintònics és important que l’ambient no estigui contaminat per olors estranyes.

Material: Tingues preparades copes de vidre per a cada gintonic que vagis a fer. Si cada participant fa quatre gin tonics, necessitaràs 4 copes per persona. També pinces de gel, vas mesurador o gigger, culleretes tipus imperial i coladors strainer.

En una copa de tast, hi pots posar la quantitat de ginebra justa per fer cada gintònic.

Tingues a punt gel de qualitat; Intenteu que siguin glaçons grossos i que no hagin estat en un congelador en contacte amb congelats de peix, verdura o carn. Hi ha una alta probabilitat que s’hagin contaminat.

Tòniques: també hi ha tòniques Premium. Jo fugiria de les tòniques aromatitzades, ja que les seves aromes poden entrar en conflicte amb les de les ginebres.

Ingredients i botànics:

En funció de la personalitat de cada ginebra, de les aromes que hi predominin, utilitzarem uns botànics que ni l’emmascarin ni entrin en conflicte: Pot ajudar ( i molt) saber quins botànics han utilitzat per elaborar la ginebra.

Avaluació olfactiva: agafa la copa que conté la mida de ginebra a fer servir, i apropa-la a poc a poc al nas, fins a uns 10 cm, i olora-la suaument, sense fer inspiracions profundes. Capta les seves aromes… són de fruites?, d’espècies?, a què et recorden?

Passos a seguir per a cada gintònic

Pas 1. Servim el gel

Amb gel de bona qualitat omplim la copa fins al límit i remenem, o bé amb la cullereta o bé girant la copa sobre si mateixa, per tal de refredar el vidre per la panxa interior.

Un cop refredada la copa, el gel ha fos aigua en remoure’l, i hem de decantar-la (fent servir el colador strainer) abans de continuar amb el següent pas. No és gens recomanable començar a elaborar un Gintònic deixant-lo aigualit ja en la seva preparació.

Pas 2. Servim la ginebra

Utilitzant el jigger de 40 cl, 50 ml, hi afegim la dosi de Ginebra.

Servirem una dosi mesurada de ginebra per evitar gintònics massa carregats de ginebra.

Pas 3. Servim la tònica

Recolzats per la cullereta, la podem fer servir com a tobogan (tenint en compte que hi ha una pèrdua gas carbònic, o usem només la cullera per evitar aquesta pèrdua.

Si no disposem de cullereta podem fer aquest pas sobre un glaçó directament.

Pas 4. Condimentem i adornem

Utilitzem els elements decoratius/aromatitzants descrits per a cada ginebra.

Pas 5. Gaudir

Sense remenar i deixant-ho reposar uns trenta segons, perquè es barregi i s’estengui l’aroma, tindrem el Gin Tonic preparat per a la seva degustació.

Es pot fer una cata guiada de forma divertida com activitat d’amics o com a teambuilding d’empresa. O un taller de gin per aprendre a mesclar les ginebres i tòniques i també si voleu amb alguna tònica prèmium,  per aprendre a fer el gintònic perfecte.

Podeu trobar més informació a www.xavierbassa.com, on el nostre barman us oferirà cursos, catas, preus i grups mínim per una cata a Barcelona i a la resta de Catalunya.

Prepara ja la teva cata de gin!