Tast de Cerveses

El tast de cerveses comença amb una explicació teòrica on parlarem sobre l’elaboració de la cervesa, història, tipus de gra, germinació, maltat, la mòlta, cocció, llupolització, fermentació, maduració i envasat, i parlarem dels tres grans tipus de cerveses: Ale, Lager i Lambic, i els seus diferents estils arreu del món. Aquesta exposició és realitzada amb el suport d’una projecció en format Power Point.

Seguidament, es fa un tast de cerveses artesanes representatives dels diferents estils.

• A cada sessió de tast de cerveses es tasten 6 productes.

Comprar Tast de Cerveses a Domicili

Comprar Tast de Cerveses privat a Barcelona

Comprar Tast de Cerveses privat en parella

Comprar Tast de Cerveses Online

Comprar Targeta Regal Tast de Cerveses obert a la masia

Tast de cerveses

Abans de començar un tast de cerveses, hem de tenir presents uns petits aspectes generals que ens faran més conscients del que estem fent, i ens faran gaudir més el vostre tast de cervesa, fent-ne una millor experiència.

Podem fer un tast de les nostres cerveses artesanes catalanes, o de cerveses artesanes internacionals, en les que sempre hi ha al darrere un mestre cerveser que coneix els ingredients que ha seleccionat per elaborar una cervesa artesana segons les característiques que vulgui destacar al producte final.

Ingredients per elaborar una cervesa

Malta
Per poder extreure els sucres dels cereals, que després es transformaran en alcohol, cal primer sotmetre’ls a un procés anomenat maltat.
Per començar el procés, el cereal es remulla en aigua. A continuació es fa germinar el gra i en acabat  s’asseca i es torra durant el procés de Maltat.
L’ordi és el cereal que més fàcilment pot transformar-se en cervesa, per la qual cosa sempre n’ha estat el principal ingredient.
A les cerveses més comercials i produïdes a gran escala s’utilitza arròs i blat de moro, blat, a més de l’ordi, en diferents proporcions. Aquests ingredients, que són més barats i no poden ser maltats, i produeixen cerveses més lleugeres de cos i sabor.
Aigua
És un ingredient fonamental en l’elaboració de la cervesa, ja que en la majoria dels casos, fins al 90% de la cervesa és aigua. Tradicionalment, molts productors de cervesa s’instal·laven  on hi havia una font d’aigua pura;  El caràcter de l’aigua disponible també va ajudar a determinar molts estils de cervesa en els segles XVIII i XIX, segons el contingut en sals i minerals de l’aigua de la zona. Actualment, la majoria dels productors tracten l’aigua per treure o afegir les sals i minerals que necessiten per produir una cervesa amb el caràcter que busquen.
Llúpol
Al segle XII, l’abadessa alemanya Hildegarda de Bingen, de l’orde Benedictí va introduir en el procés d’elaboració de la cervesa el llúpol Humulus lupulus com antisèptic, amargant i aromatitzant de la cervesa. Això va ser un gran avenç al sector cerveser.
A partir d’aquí, la cervesa es va començar a assemblar al producte que coneixem en l’actualitat, ja que fins llavors el sabor era molt més dolç.
El llúpol és una planta enfiladissa silvestre que ha desenvolupat unes característiques que donen a la cervesa la  seva aroma i amargor tan característica. A més, per les seves propietats antisèptiques serveix per protegir i conservar, impedint el desenvolupament de microorganismes nocius.
Existeixen diferents varietats de llúpol, que tenen diferents graus d’aroma i amargor. Les millors i més conegudes varietats són la Saaze, originària de Bohèmia a la República Txeca, Goldings i Fuggles de la Gran Bretanya i Hallertau i Tettnang d’Alemanya.
Llevats
Els llevats són uns microorganismes que s’afegeixen al most en el procés de fermentació i transformen els sucres en alcohol i anhídrid carbònic. Pel tipus de llevats utilitzats, que donaran lloc a un tipus diferent de fermentació, les cerveses es divideixen en dues grans famílies: les ale, de fermentació alta, en les que els llevats actuen a altes temperatures i a més s’acumulen a la superfície del most (a la part alta), i les lager, de fermentació baixa, on els llevats actuen a baixa temperatura i es dipositen en el fons dels tancs de fermentació. En general, les cerveses angleses i la majoria de les especials belgues són de fermentació alta (ale) i les Alemanyes de fermentació baixa (lager), encara que hi ha algunes excepcions.
Existeix un tipus de cerveses, que són les de fermentació espontània, a les quals no se’ls afegeix cap tipus de llevat, sinó que la fermentació es produeix per l’acció dels llevats salvatges que hi ha a l’aire. Aquestes cerveses, a les que es coneix amb el nom de lambic, es produeixen exclusivament a la zona al voltant de Brussel·les, a Bèlgica.

Tast de cerveses a Barcelona
Hem preparat unes petites indicacions que podeu seguir en un tast de cerveses. Per fer el tast heu d’escollir les cerveses de diferents estils, diferents elaboradors i si pot ser, de diferents països.

I seguint les meves recomanacions:

Observa: Comença el tast de cerveses per observar la cervesa en un vas net i transparent. Fixa’t en el color, la claredat i l’efervescència.
Els seus colors aniran de lleugers verdosos pàl·lids fins a colors més daurats, o de lleugerament torrats fins a negres profunds.
Observa també la quantitat d’escuma i com s’adhereix a la vora del got. Important sempre tenir dos dits d’escuma a la copa, així el primer contacte amb la cervesa no serà el líquid fred sinó aquesta crema, aquesta mousse de cervesa. No farem cas a la bombolla; aquesta la valorarem només en boca.

Aroma: En un tast de cerveses és bàsic l’aspecte olfactiu. Apropa’t a la copa i olora la cervesa. Intenta identificar les aromes que perceps, com notes maltoses, afruitades, florals o especiades. Fes-ho de manera profunda (inspiracions de 2-3 segons) i repetitiva per captar tots els matisos. Veuràs que a mesura que la cervesa s’escalfa i s’oxigena, et sorprendràs dels seus matisos.

Degustació: Arribem al moment d’or del tast de cerveses. Pren un glop de cervesa i fes-la passar per tota la boca. Tracta d’assaborir-la lentament i presta atenció als sabors que identifiques, com la dolçor (punta de la llengua), amarg (final de la llengua), àcid o salat (laterals de la llengua). També pots notar textures i sensacions a la teva boca, com l’efervescència o la cremositat/densitat.

Retrogust: Després d’empassar-te la cervesa, presta atenció al seu retrogust, que és la impressió que deixa a la boca una vegada que te l’has empassat. Nota si els sabors persisteixen, si canvien o si deixen algun regust agradable o desagradable.

Anota les teves impressions: Porta un registre de les teves impressions quan tastis la cervesa, anotant els colors, aromes, sabors i sensacions que vas percebre. Això t’ajudarà a conformar el teu paladar i a recordar les teves  experiències de tast.
Experimenta amb diferents estils: Tasta diferents estils de cervesa, com ara IPA, stout, pilsner, belgian ale, etc., per ampliar el teu coneixement i apreciar la diversitat de sabors que ofereix el món de la cervesa.

Comparació: Fes comparacions entre diferents cerveses del mateix estil o d’estils similars per notar les diferències i les similituds entre elles. El tast de cerveses comparatiu és el millor per adonar-se de les diferències!

Temperatura: Tingues en compte la temperatura de la cervesa, ja que influeix en el seu sabor i aroma. Les cerveses més fredes poden emmascarar alguns sabors, mentre que les cerveses més temperades poden revelar més matisos.

Cerveses entre 4 i 6 °C
Light Lager, Golden Ale, Cream Ale, Cerveses de baixa graduació alcohòlica.
Cerveses entre 6 i 8 °C
Hefeweizen, Premium Lager, Pilsner, German Pilsner, Fruit Beer, Golden Ale, Berliner Weisse, Dark Lager, Fruit Lambics i  Gueuzes.
Cerveses entre 8 i 10 °C
American Pale Ale, Amber Ale, Dunkelweizen, Sweet/Dry Stout, Porter, Belgian Ale, Dunkel, Vienna, Schwarzbier, Altbier i Trippel.
Cerveses entre 10 i 12 °C
Bitter, IPA, English Pale Ale, Saison, Unblended Lambic, Dubbel, Belgian Strong Ale, Weizenbock, Foreign Stout i  Scotch Ale.
Cerveses  entre 12 i 14 °C
Barley Wine, Quadrupel, Imperial Stout, Imperial/Double IPA, Doppelbock i Eisbock.
Important: Per fer el tast de cerveses, envolta’t sempre de bona companyia.